Avui atravessem la serralada de Taurus i ens acostem cap a la zona coneguda com la Anatolia central. La carretera es una carretera molt ben asfaltada que passa entre muntanyes que recorden al Pirineu, en la pedra, la vegetacio i l’alçada.

Baixant des de la serralada de Taurus, arribem a Konya. Konya (ciutat de les icones en el seu nom original, Iconium) es una ciutat on les dones van tapades i els homes llueixen barbes, en la que viuen 1,2 milions de persones gracies a la industria alimentaria i la produccio agricola, principalment cereals i remolatxa, carbasses,… Historicament es lloc de pelegrinatge conegut pels seus ballarins Dervitxes. 
 
Mevlana va ser el fundador dels dançants Dervitxes, va neixer a la frontera amb Afganistan. Va arribar a Konya fugint dels Mongols amb el seu pare. El metode d’ascensio espiritual mitjançant la dansa va ser ideat per ell i es va inspirar en el taller de coure artesa d’uns amics, on va començar a donar voltes i va experimentar una ascensio. En acabar va explicar que el fet de girar era el mateix que feien els astres per saludar a Deu i que per aixo ho havia fet. Actualment els dançaires Dervitxes son un dels espectacles a veure a Turquia. En la parada a Konya visitem el museu de Mevlana, lloc on aquest va fundar aquest grup mistic del Islam. Des de la llunyania es veu la cupula blava que corona el mausoleu on esta enterrat Mevlana (el seu nom era Romi pero els deixebles li deien Mevlana, que significa aquell que ens guia).
Un cop dins trobem una font d’ablucions en mig d’un pati que a dues bandes te cel.les en les que s’allotjaven els mistics, en una altra hi ha el mausoleu i a la darrera banda hi te la cuina. La guia diu que el lloc es sagrat i que les dones s’han de cobrir els cabells i tot descalçar-se pero la realitat es que no es aixi. A la entrada et donen uns peucs i amb aixo sobre les sabates es pot entrar sense problema.
Dins el mausoleu hi ha sarcofags coronats amb turbants. A mes ‘categoria’ del difunt, mes voltes de turbant.
Tambe hi trobem una urna que suposadament conte pel de la barba de Mahoma a la que la gent s’acosta amb el nas i inspira, ben curios, com si agafes l’al.le del profeta. Una altra cosa curiosa es la porta otomana de plata que entra al mausoleu en la que hi ha una inscripcio: els que entren incomplerts, sortiran perfectes. Finalment hi ha un gran recipient, la pila d’abril. En aquesta terra d’agricultura es considera que l’aigua de pluja d’abril es sagrada i la recollien en aquesta pila metal.lica.
Sortint del mausoleu, ens dirigim a veure les cel.les i la cuina, on hi ha uns maniquis que representen escenes de la vida dels Dervitxos quan ocupaven aquestes instal.lacions, fins i tot hi ha el ‘tablao’ on aprenien a fer la seva dança caracteristica, que us explicare quan hagi vist (dema o dema-passat a la nit).
Seguim el nostre cami i, despres de molts kilometres de conreus es mostra imponent el Volca Hassam, un dels principals protagonistes en la formacio de la Capadocia i actualment inactiu. Aquest volca, va servir de model pel primer dibuix paisatgistic de la historia de la humanitat que ha arribat als nostres temps. En el dibuix s’hi representa una de les seves darreres erupcions en la que es va destruir una de les considerades primeres ciutats de la historia.
Visitarem una ciutat subterrania a prop d’un poble anomenat Saratli amb una caracteristica, que no hi ha minaret perque es un poble alevi, d’origen turc-xamanista. Adoren a Ali pero no van a la mesquita. Els homes i dones son iguals. En realitat Ali es va convertir en un simbol, adoren a Ali pero en realitat no son musulmans, van refugiar el seu culte verdader per evitar que els matessin per no convertir-se al Islam. Tenen moltissimes diferencies amb l’Islam, tenen cases de trobada pero no mesquites, creencies paganes d’Anatolia i el seu misticisme propi. Encara avui els segueixen intentant convertir a l’Islam des del poder.
Les ciutats subterranies es feien servir com a refugis a llarg plaç pero no com a lloc per viure. Van tenir utilitat en les persecucions dels romans als protocristians, les persecucions islamiques, invasio mongola (es refugiaven musulmans i cristians alhora) i en les creuades.
L’interior laberintic d’aquestes ciutats es espectacular. Amb respiradors que s’enfilen fins la superficie, pous extremadament profunds, zones amb restes de focs passats, passadissos estrets i baixets entre les cambres pels que has de passar ajupit i les meravelloses portes de pedra en forma de roda de moli que fan pensar en els moments tan extremadament durs de por i incertesa que devien viure els que s’hi refugiaven sabent que la seva vida no valia res…
Quan tornem a l’exterior ens reben els crits d’unes dones que venen unes nines. La veritat es que fins i tot fan por, totes cridant alhora… I els deu funcionar amb la gent d’aquests viatges organitzats perque mig autobus ha comprat nines! Jo no he picat, que no vull carregar motxilla.
En acabar cap a l’hotel a Capadocia a sopar i a dormir d’hora, que si hi ha sort dema de matinada anirem a fer el passeig en globus aerostatic per veure les xemeneies de fades des de dalt. Diuen que es un dels millors espectacles de la natura i la veritat que promet!