El dia d’avui és emocionant… Per fi podrem veure les piràmides egípcies per primera vegada… La visita s’ha de fer al matí, per intentar evitar les hores de més calor, tot i que essent hivern no ens fan matinar massa. Arribem fins al parking del turó on s’alcen orgulloses les dues piràmides més grans, la de Keops i la del seu fill, Keffren, juntament amb la del fill del segon. La de Micerí, els 66 metres de la qual es veuen pocs al costat de les altres, encara no la veiem.La piràmide de Keops és la més antiga de Gizeh i la més gran d’Egipte. Quan es va acabar al 2570 a.C. (estem parlant de que aquest monument té més de 4500 anys) feia 146 metres d’alçada però actualment en fa nou menys.Es pot entrar a dins de la piramide però nosaltres optem per entrar dins de la de Keffren.Per construir la enorme piràmide de Keops van fer servir més de 2.3 milions de blocs de pedra de 2.5 tonelades de pes cada un. Sembla que estan mes o menys d’acord en que les traslladaven pel nil durant la epoca de la crescuda fins al peu de la piràmide i les anaven pujant per rampes d’adob en forma d’espiral fins a dalt de tot.
La piràmide de Keffren es troba sobre un turonet lleugerament més elevat que fa que òpticament sembli més gran que la del seu pare, Keops. Fa uns no gens menyspreables 136 m d’alçada i la part de dalt encara conserva el recobriment llis de pedra calcària que tenien totes les piràmides. Es creu que aquest feia que quan les il.luminava el sol fossin uns gegantins monuments brillants.Al costat d’aquesta hi ha tres petites piramides d’uns 20 m d’alçada que es corresponen amb les de les tombes de les esposes i germanes de Keops.En aquesta sí que tenim intenció d’entrar, i així ho fem. Tenim certa angoixa perque a tot arreu parla de la sensació de claustrofòbia que es pateix en l’interior i certament entrem amb indecisió. La veritat: no n’hi ha per tant. És cert que hi ha una part en la que s’ha d’anar ajupit i dues persones passen justes (pero passen), però en cap moment vam tenir sensació d’angoixa. A dins en principi no s’hi poden fer fotos, de fet et requisen les càmeres a l’entrada, però el vigilant, per 1 € fa l’ull gros (calculeu el sobresou d’aquest bon home a base de deixar fer fotos…).
La tercera és la de Micerí. Te un tamany molt més reduït i no impressiona tant però té una escletxa central que crida l’atenció. La va fer el fill de Saladí cap al 1186, tot buscant els tresors de la cambra funerària. Va haver de desistir, la piràmide el va guanyar. No es permet entrar a dins i el que fem és pujar fins a dalt d’un turó per buscar la vista màgica de les piràmides de Gizeh.foto esther: Sarcofag keffren
La següent parada obligada és la visita a la mítica Esfinx. Coneguda en àrab com Abu al-Hol (que vol dir pare del terror), aquest home amb cos de gran felí va rebre el nom de Esfinx per part dels grecs, ja que els recordava al monstre alat amb cara de dona que feia endevinalles i matava els que no les encertaven.
La Esfinx està escolpida sobre la roca i es troba als peus del turó de la piràmide de Keops. Es creu que la cara d’aquesta era la d’aquest faraó. El nas va ser arrencat entre els s. XI i XV, no va ser ni Napoleó ni l’Obelix.Després de dinar anirem a visitar Memfis, el que va ser la capital de l’Alt i el Baix Egipte quan el faraó Narmer els va unificar. Durant la major part de l’imperi faraònic Memfis en va ser la capital, tot i que en l’Imperi Nou el poder es va traslladar a Tebas (Luxor). La ciutat va ser abandonada en les primeres invasions musulmanes al segle VII d.C. i avui es fa difícil imaginar el que va ser, tot i visitar el museu on es troba la estàtua caiguda de Ramses II i la Esfinx d’alabastre.Entrem en una Mastaba de Kagemni d’un sacerdot del faraó Teti II que té la curiositat de que es poden veure escenes quotidianes a les pintures de les parets com la caça d’hipopòtams i navegació, fauna aqüàtica del Nil i ocells així com la preparació del cos per la momificació. Està prohibit fer fotografies però us en deixo alguna imatge que se m’ha disparat del mòbil…
Seguidament anem a fer la darrera visita obligada del dia: la piràmide escalonada de Saqqara en el complexe funerari de Zoser. Es tracta del primer monument de pedra del món en el que l’arquitecte Imhotep va canviar l’adob per blocs de pedra. Fins llavors els faraons s’enterraven en càmeres funeràries cobertes per mastabes. La estructura va passar de mastaba a piràmide en sis fases progressives perque els constructors anessin agafant confiança en el nou material.En acabar anem de nou cap a l’aeroport ja que hem d’agafar un vol intern fins a Luxor, on farem ja nit al vaixell en el que estarem uns dies de creuer. S’hi pot anar també en tren nocturn però el vol és molt més ràpid i còmode.