El dia comença d’hora per anar a fer la visita a la part oest del Nil. Els egipcis feien tota la vida a la banda est del Nil i la banda Oest la reservaven pels morts, ja que era per on el sol (Ra) s’amagava cada nit per fer el camí en el regne de Osiris, deesa de la nit, on l’havien d’acompanyar els difunts per poder renèixer com ho fa Ra cada dia.La Vall dels Reis son unes tombes excavades dins les muntanyes del desert. Son passadissos rectilinis decorats amb escenes del Llibre dels Morts en les que es representa com el faraó ha d’anar passant per diferents escenes, dotze escenes en les que hi ha déus que s’han de vèncer i enganyar per arribar a la renaixença. Em fa pensar en un videojoc en el que s’han d’anar superant nivells… Al final s’hi troba el sarcòfag que contenia la mòmia.A la Vall dels Reis hi ha 63 tombes de faraons, la majoria d’elles tancades per restauració. Amb la entrada et permeten entrar a tres tombes, excloent la de Tutankamon (famosa perque és la única que es va trobar intacta, amb el tresor no saquejat). En part va ser gràcies a la tomba de Ramsès VI que no van trobar la de Tutankamon ja que quan van fer-la van posar tota la runa de manera que la van deixar tapada fins que Carter la va trobar amb el tresor que es troba al museu egipci. Tutankamon de fet va ser un faraó sense massa glòria, va morir jove i no tenia grans batalles o edificis en el seu regnat. Però el seu tresor ha estat el que l’ha fet passar a la història, per ser l’únic no saquejat.
Les tombes poden tenir passadissos de fins a més de 200m de llargada. Quan el faraó pujava al tron, començaven la construcció de la seva tomba fins el dia que morien, de manera que els de regnats llargs tenen passadissos més llargs.Nosaltres hem entrat a les tombes de Ramsès III, la de Siptah i la de Tausert/Sethnajt. Voliem entrar a la de Ramsès VI que diuen que és la més bonica però s’havia de comprar la entrada en entrar al recinte i ja marxavem. De tota manera, les que hem vist son precioses (i sino mireu les fotos que tampoc es poden fer).En acabar amb la vall dels Reis, seguirem en el cantó dels morts anant al temple funerari de la reina Hatshepsut. Es un temple espectacular integrat en la paret vertical d’una muntanya d’uns 300 metres d’alçada. S’hi accedeix per una rampa que ens porta a una primera terrassa gegantina. Diuen que en la antiguitat, a ambdues bandes de la rampa hi havia jardins que afagien espectacularitat al lloc i s’hi accedia per una avinguda amb esfinx a ambdós costats. Hathepsut és la reina més famosa d’Egipte. Es va casar amb el seu germanastre Tutmosis II. El successor de Tutmosis II havia de ser el fill de la seva segona esposa. Quan aquest va morir, Hatshepsut va passar a ser regent i va governar amb el nen Tutmosis III. Amb ajuda dels sacerdots d’Amon es va declarar faraona i va tancar el nen amb sacerdots. Durant 15 anys va regnar en pau i prosperitat a Egipte. Quan Tutmosis III va començar a regnar (despres de la mort de Hatshepsut), aquest va fer esborrar totes les imatges de la faraona i el seu nom per evitar que passés a la història. Això es fa evident quan veiem la capella d’Anubis en el temple de Hatshepsut amb totes les imatges on ella apareix esborrades.Franquejant la terrassa superior on hi ha el temple dedicat a Amon hi ha les estatues en postura de osírica (peus junts i braços encreuats sobre el pit).La capella de Hator té una sala de columnes acabades en el cap d’aquesta deesa de l’amor i el plaer.La mòmia de Hatshepsut mai no s’ha trobat i hi ha teories que diuen que estava enamorada de Senenmut, l’arquitecte del seu temple funerari. De fet hi ha una capella que actualment no es pot veure on hi ha figures de la reina amb els déus i darrera la porta una petita figura de Senenmut.Sortint del temple funerari de Hatshepsut, anem cap als Colosos de Memmon. Son dos gegants asseguts de 18 metres d’alçada. Sembla que eren dos petits elements del major temple que mai s’ha construit a Egipte del que no en queda res, el temple en memòria d’Amenhotep III. En un terratrèmol que hi va haver l’any 27 a.C. en un d’ells es va fer una esquerda que feia que amb el vent de vegades xiulés. Aquest xiulet era considerat un bon auguri per grecs i romans, que l’identificaven com la salutació de Memmon a la seva mare Eos (deesa de l’aurora), que plorava llàgrimes de rosada per la mort precoç del seu fill. Després de la restauració en temps dels romans, els colosos van romandre en silenci fins avui.Seguim el nostre recorregut i anem a visitar el temple de Karnak. Tornem a la ‘banda dels vius’. Karnak es un temple dedicat al déu Amon que va anar creixent amb cada faraó, que li dedicava un pavelló, un obelisc, una sala,… El cas era retre homenatge al gran déu Amon. Ocupa un espai de 2 kilometres quadrats i és el major edifici religiós que hi ha al món. Tenia un acces des de l’aigua per un petit afluent del Nil i també estava connectat amb el temple de Luxor per una avinguda amb unes 3000 esfinx a les dues bandes. Avui estan intentant recuperar aquesta connexió comprant i derruint les cases que hi ha al traçat.Després del llarg dia anem cap al vaixell per disfrutar d’un merescut descans i un dels espectacles més meravellosos del món: la posta de sol al Nil.