Inicio la escriptura dels posts de Vietnam explicant-vos la ruta que vam fer per poder-nos situar. Volem amb Emirates desde Barcelona fins a Ho Chi Minh, fent escala a Dubai. El vol son unes sis hores fins a Dubai i unes set desde Dubai fins a Ho Chi Minh. Sortint una nit cap a les 22h, amb el canvi horari arribàvem al dia següent cap a les set de la tarda a destí. Si s’està menys de 14 dies a Vietnam, no cal fer un visat i només et posen un segell al passaport però sense cap cost i aquest era el nostre cas. A Ho Chi Minh ens recullen per dur-nos a l’hotel on passariem la nit.

Al matí següent abandonem la bulliciosa Ho Chi Minh per dirigir-nos cap a Cu Chi, un lloc en el que visitarem els túnels que van construir els VietCong durant la guerra de Vietnam. En acabar, agafarem un vol cap a Hue, on passarem dues nits explorant les construccions que li han merescut un reconeixement de patrimoni de la humanitat per part de la Unesco. També és la ciutat on tindrem la oportunitat visitar un mercat gegantí i amb molta vida.

De Hue ens dirigim cap al sud per visitar les anomenades Muntanyes de Marbre i conèixer les coves i pagodes de la que es coneix com Muntanya de l’Aigua. De camí, pararem a Danang per visitar el museu de la civilització Cham. Aquell dia acabarem a la que per mi és la ciutat més bonica de les que hem vist: Hoi An. Allà disfrutarem dels seus aires colonials decadents i els carrers plens de fanalets, per no parlar de la deliciosa gastronomia. Des d’allà ens acostarem fins a My Son, el jaciment Cham més important de tot Vietnam i també patrimoni de la Unesco que va ser re-descobert per uns francesos quan estava tot cobert per la selva.

Desde Hoi An tornem a Danang per agafar un vol que ens durà a la part nord del país, a la seva capital, Hanoi. Allà tenim temps per descobrir la ciutat en la que el caos ho ordena tot. Sortim al dia següent en direcció a la Bahia de Ha Long, una de les set meravelles naturals del món, on passem un parell de dies a bord d’un creuer que ens farà de casa i ens enseyen el procés del cultiu de la perla. Tornem de nou a Hanoi per passar els darrers dies del viatge però fem una sortida més abans de tornar, ens en anem a explorar la zona de Ninh Binh, molt menys coneguda pel turisme internacional però que té el sobrenom de la Ha Long interior i és un lloc d’una bellesa extrema. També ens endinsem en les muntanyes per conèixer ètnies minoritàries com els Thai o els Monk. Arribem a Hanoi per passar la darrera nit i tornar a disfrutar de la seva vida i la seva meravellosa cuina abans de tornar.

A la tornada tornem a volar amb Emirates però el primer vol és una mica més llarg perquè fa una parada d’una hora i mitja a Myanmar per després continuar el camí. En total es perd el dia d’anada i el de tornada.

Pel que fa a la època de l’any en la que viatgem, nosaltres anem a Vietnam al Nadal. Les agències et comenten que és temporada seca, i fins i tot surt així a la guia, però la realitat és que a la zona del centre i sud de Vietnam és precisament temporada de pluja. Hi poden haver inundacions (de fet Hoi An s’ha inundat la setmana abans que nosaltres hi arribem) i per tant, cal estar preparat per fer un viatge passat per aigua si s’hi viatja en aquelles dates. De tota manera, és una pluja que, tot i que et fa malbé la llum per les fotografies, com cau amb temperatures agradables no es fa tan molesta. És més la incomoditat de tenir totes les sabates mullades i haver d’anar amb l’impermeable i patir per la càmera que no pas altra cosa. Així que si sou dels que aneu de viatge i no feu fotografies i us agrada que us caigui aigua a sobre, té l’avantatge que quan plou hi ha molta menys gent als llocs!

En els propers posts us aniré explicant en detall tot el viatge i tot el que vam aprendre d’aquest país, la seva història i les seves gents.