Hem volat desde l’aeroport de Ho Chi Minh i ens dirigim cap a la zona central de Vietnam, concretament a la ciutat de Hué. Hi arribem que ja gairebé és de nit i sortim a sopar. Demà tindrem temps de fer les visites en aquesta ciutat que és patrimoni de la UNESCO. Hué va ser capital de Vietnam de 1845 a 1902 i seu de la dinastia Nguyễn Phúc. La ciutat de Hué està regada pel riu Perfum. L’origen del nom d’aquest riu prové de que més amunt en el seu curs creua hortes i les flors cauen a l’aigua donant-li un aroma semblant al perfum. Nosaltres no vam trobar aquest perfum, però la història i el nom del riu no deixen d’evocar un aire de certa màgia.

A la zona de Hué es pot visitar un taller de fabricació del tradicional barret vietnamita. Està fet de bambú i les fulles es cusen amb cura. Els bons barrets es poden aixafar i deixar completament plans que recuperen la forma sense marques.

Prop de Hué, visitem un taller de preparació d’encens. Està clar que el tema dels aromes forma part de la zona, amb un riu que s’anomena Perfum i la tradició de preparar l’encens que es fa servir tant per ofrenes com per a perfumar les estances.

La familia Nguyễn Phúc va ser una de les grans famílies guerreres de la història vietnamesa. Però no va ser fins el 1802 que van començar a regnar. En un periode de 143 anys van passar fins a 11 emperadors diferents, il.lustrant una mica els conflictes que van tenir. La primera visita que farem a la ciutat de Hué està a les afores i serà la visita a la tomba de l’emperador Tự Đức (el que va regnar durant més temps de la dinastia – 1848-83). Aquest va ser el quart emperador de la dinastia i es va caracteritzar per portar el confuncionisme a la cort i la seva oposició als estrangers i al progrés.

L’emperador podia navegar pel llac i fins i tot caçar en la petita illa que hi tenia al mig

Tot i que l’emperador tenia més de 100 dones entre concubines i esposes, no va tenir descendència, es creu que perquè va patir la verola. Per això, va voler deixar ben escrit el seu epitafi en la seva tomba, que va començar a planificar molts anys abans de la seva mort. L’epitafi està escrit en una làpida que van tardar 4 anys en portar desde la pedrera! De fet, va estar vivint (amb totes les seves dones) en el complexe que després seria la seva tomba, però les despeses del paradís que es va construir per la seva mort van significar molts impostos i treballs forçats de manera que hi va haver aixecaments contra ell i fins i tot un cop d’estat frustrat.

La pluja ens permet disfrutar de la visita a l’enorme complexe sense pràcticament ningú més

Els trons de l’emperador i l’emperadriu. Son de dimensions molt reduïdes deguda la curta estatura dels vietnamesos

El va succeïr un fill adoptiu, que va poder regnar només set mesos, de manera que no li va donar temps de construir-se una tomba. El seu cos descansa també en un racó de la tomba de Tự Đức. Però el cert és que Tự Đức no està pas enterrat aquí. Diuen que està enterrat en algun lloc ocult de la ciutat de Hué. Els 200 treballadors que van portar el cos al seu destí final van ser decapitats perquè mai no reveléssin el lloc on descansa l’emperador i fins a dia d’avui no es sap on és.

Petits guerrers de pedra vigilen les entrades a la tomba

La tomba de Tự Đức, que mai no va arribar a ocupar

Després de visitar la tomba de  Tự Đức ens disposem a visitar la que és la atracció més coneguda de Hué, la seva ciutadella. És patrimoni de la UNESCO des de 1993 i les seves dimensions son gegantines (520 hectàrees). Va ser construida al s. XIX per iniciativa de l’emperador Gia Long. La ciutadella es troba a la part nord del Riu Perfum, dins la ciutat de Hué. Es divideix en tres muralles concèntriques, conegudes com Capital, Reial i Prohibida. També es deia que un drac a l’esquerra i un tigre a la dreta la protegien. En realitat el drac i el tigre eren dues grans dunes de sorra al riu Perfum.

Accés a la ciutadella Reial

L’estil de construcció de la ciutadella de Hué és xinès, amb grans porticons de fusta de teca pintats de vermell i daurat

Hi ha zones que encara estan sent restaurades i zones més o menys cuidades però paga la pena passejar per tot el complexe

La porta d’accés al teatre és impressionant

Interior del teatre, on es poden veure les cadires de fusta, tapissades de teles vermelles i daurades i l’escenari, amb un parell de gongs a cada banda

Un cop visitada la ciutadella, ens queda la darrera visita monumental que farem a Hué, la pagoda de Linh Mu o de la senyora celestial. Es tracta d’un temple del 1600 i durant molt temps va ser l’edifici religiós més alt de Vietnam pels seus set pisos. Es considera un dels símbols de Huéi es troba dalt d’un turó amb el riu Perfum als seus peus. S’hi accedeix per una escalinata des del riu amb quatre columnes que dónen entrada. Al darrera, la preciosa pagoda de set pisos i després tota la zona de jardins, no sense abans passar per una porta franquejada per escultures de guerrers amb cara de pocs amics i pèl natural a les barbes i el cap.

Accés a la pagoda de Linh Mu

En aquesta pagoda hi va haver revoltes als anys ’60. La majoria budista del país es trobava reprimida. Arrel de la mort de 9 monjos a mans de la autoritat, va començar a haver-hi una revolta budista amb vagues de fam, barricades i protestes. Els catòlics al camp estaven exempts d’haver de fer treballs periòdics gratuïts per la societat, mentre que els budistes eren forçats a fer-ho. I l’autoritat ho alimentava. Dins la pagoda es pot veure un cotxe Austin que conduïa un monjo budista quan es va immolar a Saigon (Ho Chi Minh) al 1963 per protestar contra el règim. Aquesta va ser la primera de vàries immolacions per part de membres del clergat que van aconseguir la atenció internacional.

Els guerrers a les portes de la zona de jardins tenen cara de pocs amics

Acabada la visita, ens enfilem a un vaixell amb un drac a la proa (com la majoria de vaixells que hi ha al riu Perfum) que ens porta a fer un curt recorregut fins la zona on tenim l’hotel. La boira no ens permet disfrutar del que segur que els dies de bon temps és un passeig preciós.

Navegant pel riu Perfum

Les parades on serveixen el menjar al mercat

Ens queda la tarda lliure per poder explorar la ciutat pel nostre compte i ens dirigim de cap al mercat. No hem dinat i pensem que el millor que podem fer és entrar al mercat i menjar algun dels deliciosos plats de carrer que ens ofereixin. Efectivament, no ens equivoquem. Entrem al mercat i veiem una dona que serveix cassos de sopa. Sense poder-nos comunicar amb ella més que amb senyals (no parla anglès i tampoc nosaltres vietnamita), aconseguim que ens serveixi aquella sopa que tan bona oloreta fa. És una sopa de pollastre amb verdures, coriandre, molt picant i tofu. En tot el viatge no tornarem a trobar una sopa tan tremendament deliciosa.

La pluja no impedeix que es segueixi mercadejant

El passeig pel mercat és fantàstic, com ho son sempre els passejos per zones on la gent mercadeja. El mercat de Hué és immens i la activitat és frenètica. HI ha parades per tot arreu amb la mercaderia exposada amb cura. Sempre s’han de visitar els mercats quan es viatja.

Acabada la visita al mercat, tornem cap a l’hotel creuant el pont que va dissenyar Eiffel (si, el de la torre de París) per creuar el Riu Perfum. De nou les motocicletes son les reines de la calçada. Sortim en busca del mercat nocturn a la vora del riu però el cert és que no està en marxa i acabem buscant un lloc on sopar. De nou, el menjar vientamita és deliciós. Demà ens dirigirem cap al sud de nou per explorar la zona de Hoi An.

El pont que Eiffel va dissenyar per creuar per sobre el Riu Perfum