Despertem de bon matí per iniciar un dia de trekking. Plou a bots i barrals i no sembla que tingui intenció de canviar. En aquesta zona (hem dormit a Ambositra) fa fred i és habitual que plogui en aquesta època (el mes d’agost es correspon amb l’hiver austral). Abans d’inicar el trekking fem uns kilòmetres de carretera fins a arribar a Antoetra, punt on començarem a caminar. Anem equipats amb roba de pluja, plou moltíssim!

De camí a Antoetra veiem dones recollint l’arròs en els camps. Plou i fa fred, però elles treballen amb els peus dins l’aigua tot el dia

 

Les andrómines es troben per tot arreu a Madagascar. Les fan servir per portar-hi sacs i càrregues pesades, però quan fa baixada també aprofiten per estalviar-se unes passes

Amb la capelina, la funda per la motxilla, ben abrigats i sobretot ben calçats, comencem a caminar muntanya amunt. Desde Antoetra fins al poblat animista que visitarem (Ifasina) hi ha uns 8 kilòmetres que es transformen en 4-5 hores de caminar. Al principi puja força, son muntanyes que s’eleven de forma brusca i la pluja i el fang fan que sigui un trekking una mica farragós. Em penedeixo d’haver oblidat el pal de trekking, que sempre va bé quan el terreny rellisca com ho fa aquest.

La part alta de les muntanyes està coberta de boira. La pluja no dóna treva, cau constantment. Per sort sembla que el fred sí que ha afluixat una mica. És difícil veure el paisatge quan la boira és tan densa i quan has d’anar concentrat per no caure pel camí amb el fang i les pedres. Finalment, arribem al poblat, on esta tot totalment enfangat. Segueix plovent i els nens, descalços, de seguida ens envolten. Se’n riuen de les nostres dificultats per mantenir-nos dempeus de tant com rellisca el terreny.

Els Zafimaniry son una ètnia que es troba a la part del sud de les terres altes de Madagascar. Van establir-se en aquesta zona al s. XVIII fugint de la desforestació i actualment hi ha un centenar de petits poblats com el de Ifasina dispersos per les muntanyes de la zona. Es dediquen al negoci de la fusta, tant la compra-venda com la artesania i la fusteria en general. Les seves cases també son de fusta, a diferència del que veiem a la resta de la illa, que son d’adob.

Les cases al país Zafimaniry son de fusta

Aquestes cases de fusta es munten sense fer servir claus ni cap mena de peça metàl.lica sino que fan servir la tècnica de l’osca i la espiga, de manera que tot queda encaixat perfectament. Una altra característica és que les cases tenen totes les finestres i portes de fusta amb gravats artesanals de gran bellesa, cosa que sorpren donada la simplesa de la resta de la estructura de la casa. També tenen graners elevats, fets de fusta, que recorden al disseny dels orrios que trobem a la cornisa Cantàbrica. Els treballs en fusta dels Zafimaniry varen ser declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO al 2003.

El porticó de la finestra està treballat amb els dibuixos característics de la artesania dels Zafimaniry

Resulta curiós que els Zafimaniry en el passat hagin hagut de desplaçar-se cap al sud a causa de la desforestació i que siguin un poble que viu de la fusta però que no facin accions específiques per conservar la riquesa dels boscos que els dónen de menjar. El tema de la desforestació a Madagascar el pateix principalment la població però no hi ha accions específiques evidents per impedir-la. Ni tant sols entre els que necessiten els arbres per la seva subsistència.

El cap del poblat de Ifasina ens convida a entrar dins casa seva

Entrem dins la casa del cap del poblat on compartim una estona amb la familia que el dirigeix espiritualment. El foc a terra escalfa l’estança, amb unes simples catifes a terra. No hi ha habitacions, tota la familia fa vida i descansa en la mateixa habitació. El sostre és ple de panotxes de blat de moro que s’assequen i es fumegen. El cap de Ifasina és un home gran, amb la pell curtida pels anys i la duresa de la vida a la muntanya aïllat de les comoditats a les que estem acostumats. S’abriguen amb mantes i passen la estona al voltant del foc. Imagino que en els dies que no plou pràcticament no entren dins de casa més que per descansar o per cuinar.

Ens cedeixen una casa en la que podrem menjar-nos els nostres entrepans sota la atenta mirada de tots els nens del poblat que ens miren desde la finestra encuriosits. La veritat és que la visita habitualment inclou una volta pel poblat però la intensa pluja i el fang acumulat ho fa molt incòmode i després de dinar desfem el camí retornant a l’hotel a donar-nos una dutxa que no pot ser calenta perquè a l’hotel no hi ha aigua calenta.

Els habitants de Ifasina semblen decepcionats perquè no hem anat a veure les paradetes d’artesania però les tenen col.locades en un lloc d’accés molt complicat (quan dic que hi ha fang, em refereixo a que hi ha moltíssim fang, fins al punt que se t’acumula tant a les botes que pesen una barbaritat).

Els nens del poblat segueixen rondant al nostre voltant mentre dinem

Amb una sensació agredolça perquè possiblement avui era un dia molt interessant però les condicions climàtiques ens l’han aiguat una mica (mai millor dit), arribem de nou al hotel d’Ambrosita, ens donem la desitjada dutxa però amb l’aigua freda ja que la calenta no funciona i disfrutem d’una sopa ben calentona mentre escoltem música malgatx amb influències de reagge al restaurant de l’hotel.

Demà ens han promès que abandonarem les fredes Terres Altes ja que ens dirigirem cap a la costa de l’est de Madagascar.