La següent etapa en el viatge per Madagascar és per agafar el conegut com el tren de la selva. El tren l’agafarem a  Sahambavy i per arribar-hi des d’Ambositra farem una parada a Fianarantsoa.

Abans de sortir d’Ambositra visitem un taller de marqueteria artesanal en el que l’artesà ens ensenya tot el procés de fer peces de marqueteria de fustes diferents de manera tremendament manual. Fa servir una serra d’arc molt fina que mou amb destresa per crear les petites peces que després ensamblarà per crear boniques imatges. Les fustes son de tota mena, però sobretot fa servir fustes que es troben a l’illa, la coneguda com a pal de rosa (d’un color vermell intens), palosanto de diferents tipus i èban (de color gairebé negre i molt pesada).

Taller de marqueteria a Ambositra

De camí també parem en una destil.leria situada al bell mig de la carretera en la que produeixen essència de geraniol. Utilitzen un tipus de gerani que té una olor cítrica. Tradicionalment la essència de geraniol es feia servir com a repel.lent de mosquits però actualment les grans marques de cosmètica la compren a països com Madagascar i a baix cost per a produir els seus productes de preus astronòmics. La manera amb la que aconsegueixen la essència és totalment rudimentària.

Destil.leria per produir essència de geraniol

Tot i que la nostra parada final per fer nit abans d’agafar el tren és a Sahambavy, abans ens aturem a Fianarantsoa. Fianarantsoa és la capital de la ètnia Betsileo, la tercera ètnia en nombre del país que abarca aproximadament un milio i mig de persones. Com la majoria de poblacions de Madagascar, el nom de Fianarantsoa té un significat, vol dir ‘la bona educació’. L’origen d’aquest nom prové de la època en la que la reina Ranavalona I va encarregar al seu governador instruir els seus habitants, considerats no-civilitzats. A la zona antiga de la ciutat s’hi troben múltiples edificis colonials i un parc mòbil que ens transporta a fa uns 30 anys, amb taxis que son Renaults 4L (el conegut com a quatre llaunes).

Els taxis de Fianarantsoa

A dalt de la muntanya (els carrers d’aquesta zona son prou empinats) hi trobem la catedral i una escola. En tot el camí ens envolten nens que diuen estar aprenent castellà i que volen practicar l’idioma. A més aprofiten per demanar-nos que els canviem monedes d’euro per moneda local o bé bitllets. És un truc bastant habitual en aquests països. Demanen monedes per la seva suposada col.lecció i quan en tenen vàries van a un altre turista i li demanen o bé canvi en moneda local o bé en bitllets per poder canviar-los ells mateixos als bancs. El passeig resulta agradable amb la caiguda del sol i les vistes desde la part alta de la ciutat.

Com hem comentat, hi ha una escola a la part de dalt de la muntanya. La curiositat d’aquesta escola és que està ubicada en el lloc on hi havia hagut el gran palau de la reina Ranavalona I. Aquesta reina va passar tristament a la història per ser tremendament sanguinària. Durant els 33 anys del seu regnat a principis del s. XIX, va atemorir els ciutadans del país, perseguint als cristians, assassinant els foranis i rivals polítics i nens que neixien en dies que no eren considerats ‘afortunats’. Durant el seu regnat van morir uns 150.000 cristians per ordre seva i sota tortures. També va matar per diversió uns 10.000 esclaus seus en unes festes. I els seus amants, que sembla que no eren pocs, no s’escapaven de la mort. No en queda res del seu palau, però si que hi ha una pedra, que recorda a un llit amb un coixí, on diuen que es decapitava i torturava els cristians sota el seu regnat.

Molts cristians van trobar la mort sobre aquesta pedra per ordre de la reina sanguinària, Ranavalona I

En acabar la visita ens dirigim cap al lodge Lac Hotel a Sahambavy, un bonic lloc amb cabanetes de fusta al costat del llac on passarem la nit.

El conegut com a tren de la selva és una línea dels anys ’30 que van construir els francesos. En realitat va de Fianarantsoa fins a Manakara però nosaltres no l’agafarem a l’origen sino a la primera parada Sahambavy. El motiu d’agafar el tren a Sahambavy és que un dels principals problemes d’aquest tren (i part del seu encant també) és que no hi hi ha cap horari que sigui fiable. Teòricament surt a les 7 del matí de Fianarantsoa, però la majoria de vegades això no es compleix. Allotjant-nos a Sahambavy tenim l’avantatge que ens podem esperar a l’hotel tranquilament fins que ens avisen que el tren ha sortit. Llavors senzillament creuem el carrer i ja podem esperar la arribada del cavall de ferro per pujar-hi.

A més d’estar just davant de l’estació, el Lac Hotel està al costat d’un preciós llac en el que podem veure pescadors a primera hora del matí.

Arribada del tren de la selva a Sahambavy

Quan arriba el tren a la estació tant els locals com els viatgers l’esperem a l’andana. Traqueteja a poc a poc. La màquina és antiga, possiblement de la època en la que es va construir la via. Els vagons son de diferents classes, n’hi ha des de càrrega purs i durs a uns entranyables vagons de fusta amb bancs també de fusta que corresponen a la primera classe (tot molt senzill).

El recorregut que fa el tren de la selva pot durar entre 8 i 24 hores. I això depèn de molts factors. Del material que els viatgers hagin de carregar en primer lloc, ja que arriba a poblacions a les que només es pot arribar amb el tren de manera que tota mena de càrregues (sacs de gra, animals, persones, tota mena de queviures,…) ha de ser pujades als vagons i quan son moltes, la parada és llarga. A més, el propi tren és molt antic i sovint s’avaria allargant tot el trajecte. El viatge en aquest tren és una experiència meravellosa, però cal armar-se de paciència i viure-ho amb un somriure, com ho fan els malgatxes.

Quan el tren arriba a les estacions els habitants s’afanyen a intentar vendre tot el que poden als viatgers i als locals

A cada parada es pot baixar del tren, parlar amb la gent local, disfrutar de la voràgine de la compra-venda accelerada i jugar amb les criatures que s’acosten curioses. Quan el tren està llest per a poder reprendre la marxa, se sent el xiulet, que es repetirà tres vegades. I a poc a poc torna a arrencar amb la seu avanç feixuc entre densos boscos i vistes espectaculars.

A les estacions també es ven gra, café o el que calgui

Els primers vagons son els de càrrega, després està segona classe, on van la majoria de malgatxos i finalment primera classe on gairebé tots som extrangers

Les cases del voltant de la estació tenen les balconades plenes dels seus habitants, que miren l’event del dia: el pas del tren de la selva

Nosaltres vam ser ‘relativament’ afortunats ja que vam tenir un trajecte d’unes 12 hores si no recordo malament. El cert és que les hores en les que és de dia el trajecte és molt amè i a cada estació hi ha oportunitat de interactuar amb la població local i obtenir bones imatges (sobretot, recordeu demanar permís per fer fotografies), però en el moment en el que es fa de nit es fa més pesat. A més, dins el vagó hi ha estones en les que tampoc no funciona la llum i el trajecte es fa en la foscor més absoluta. Tot i aquestes hores més pesades, trobo que el viatge amb el tren de la selva és una de les parts més interessants i curioses de fer en un viatge a Madagascar.

Les parades ofereixen la oportunitat de capturar imatges francament boniques

En arribar a Manakara ens trobem amb la sorpresa que les autoritats han decidit que no podem anar al hotel sense que ens acompanyi un policia armat. Segons ens explica el guia això és perquè hi ha hagut alguns robatoris (en teoria no a turistes) i per aquest motiu ens acompanyen. No veiem res extrany a part de portar una persona armada dins el vehicle…