El darrer dia del viatge a Camerún el passarem a la zona coneguda com a Província Litoral, entre els rius Sanaga i Nyong. Hi arribem a la tarda i ens hem de despedir dels companys de viatge ja que no tenen temps suficient per venir amb nosaltres a visitar la reserva de ximpancès. Ens allotgem en un hotel a la vora del riu Sanaga, el més important de Camerun, on podem disfrutar d’un bon sopar a una terrassa que seria idíl.lica si no fos per la immensa quantitat de mosquits que estan totalment decidits a acrivillar qualsevol part del cos que quedi al descobert, protegida o no. El clima aquí és molt humit, un gran contrast amb la zona del nord on hem estat visitant els Mbororo i els Dupa.

Al matí ens dirigim cap al santuari de primats Sanaga-Yong. Per arribar-hi passem per kilòmetres i kilòmetres de plantacions de palmeres per fer oli de palma a banda i banda del camí.

Plantacions de palmeres per producció d’oli de palma

L’hàbitat natural dels ximpancès, el bosc plujós de Camerun, el número de ximpancès salvatges segueix reduint-se d eforma alarmant. Es creu que en tots el països africans queden només uns 150.000 exemplars en llibertat (a principis del s. XX s’estima que eren uns 2 milions). Els motius de la reducció en el nombre de ximpancès van relacionats amb el creixement de la població humana a l’Àfrica que ha destruit gran part dels boscos en els que vivien (la prova, les plantacions immenses de palmeres que atravessem per arribar a la reserva que en altres temps havien estat selva).

Però la humanització i el creixement poblacional no son la única raó per la davallada de la població de ximpancès. També han estat víctimes de la cacera. Tot i que el comerç de carn de ximpancès està prohibit, és molt apreciada per algunes cultures i aquest és un dels motius pels quals existeixen furtius que han fet minvar la població d’aquests simis.

Quan els furtius cacen els ximpancès, no només destrueixen la vida dels que capturen, també hi ha víctimes col.laterals, els petits que queden orfes i incapaços de sobreviure en l’entorn natural. Totes les generacions son víctimes dels furtius.

La reserva de Sanaga-Yong és una petita reserva que va fundar una primatòloga americana. En aquesta reserva, tenen cura d’una setantena d’orfes. Els tenen allotjats en tres al mig del riu en semi-llibertat. Als ximpancès no els agrada nedar i d’aquesta manera estan protegits.

Avancem pel riu per descobrir aquestes illes que fan de santuari

Ens acostem amb la petita barqueta a la vora de la primera illa. Ens expliquen que tenen les illes classificades per “edats”. La primera que visitarem és la illa dels ximpancès que porten més temps allà. Son adults i geriàtrics. De seguida que senten el cuidador s’acosten a la vora. No és només simpatia, el cuidador els llança trossos de pinya desde la barca que s’afanyen a agafar. Sembla que hi estan força acostumats.

Un dels exemplars de la illa dels adults, amb un ull sense visió i les dents visiblement desgastades, segurament es tracta d’un animal geriàtric

S’acosten a nosaltres ficant-se dins l’aigua i ens miren amb tota la tranquil.litat. Està clar que son animals acostumats al contacte amb els humans, cosa que fa impossible la seva reintroducció en la natura, però almenys aquí estan protegits dels furtius.

Una mare i el seu nadó es banyen tranquil.lament i s’acosten als trossos de pinya que els cuidadors els llancen desde les barques

Estem una bona estona al seu costat, els tenim força a prop. Continuem cap a la següent illa, la illa dels adults-joves. Aquí la barca ja no s’acosta tant a la vora de l’illa. Uns quants ximpancès s’apropen per reclamar els seus trossos de pinya i presenciem una lluita entre dos mascles adults. El nivell d’agressivitat és elevat. No només entre ells, també ens llancen les restes de la pinya quan han acabat de menjar-la, amb força i punteria! Entenc que no ens acostem més…

Dos mascles lluiten al davant nostre després d’avisos insistents amb vocalitzacions per part d’un d’ells

Estan una bona estona barallant-se

Clarament un d’ells ha anat a atacar a l’altre, que intenta escapar-se sense èxit. Sempre m’ha inquietat una mica la agressivitat i, no sé si es pot dir, malícia, que mostren alguns exemplars de ximpancès. Possiblement aquesta proximitat amb l’humà fa que siguin de les espècies que més respecte em fan.

De fet, els ximpancès son la espècie més propera al ésser humà i tenen un nivell d’intel.ligència superior al de les altres espècies de simis. Cacen amb estratègies sofisticades que requereixen cooperació, tenen estatus socials establerts i son capaços d’enganyar. No només això sino que son capaços de fer servir eines desde fa més de 4000 anys.

La tercera illa que visitem és la que allotja als exemplars més joves, desde petitons fins a semi-adolescents que s’acosten a nosaltres. En aquesta illa unes noies que vénen amb nosaltres a la barca baixen per poder estar en contacte amb els ximpancès. Ens diuen que son programes de voluntariat tot i que no em queda clar quina mena de voluntariat hi fan. Quan baixen de seguida un parell de ximpancès petits se’ls pugen a la falda perquè els donin la pinya. No tinc clar que això sigui quelcom que beneficii als petits…

Un juvenil a la tercera illa que visitem

En acabar la visita ens dirigim de nou a la vora del riu, on ens espera el cotxe per anar cap a l’aeroport. La visita al santuari em deixa amb el dubte de si realment la tasca de conservació està dirigida a poder reintroduir els exemplars a la natura o si és una mena de semi-zoo.

Detall de les mans d’un ximpancè, no son tan diferents de nosaltres

Quan arribem a la vora del riu, ens trobem amb l’església de Marienberg, la primera esglèsia cristiana que es va construir al país. Baixo per fer una fotografia de l’exterior i continuem ràpid el camí, mentre veiem com el sacerdot ens persegueix demanant diners per haver fet una fotografia de la seva esglèsia…

Marienberg

El viatge a Camerún acaba amb una visita al mercat d’artesania. Possiblement Camerun és un dels països que més m’ha fascinat d’Àfrica. Queda molt per recòrrer així que segur que algun dia tornaré a voltar per la zona anglòfona i seguir impregnant-me d’aquest meravellós païs i la seva gent. Esperem que el turisme que hi arribi sigui responsable i sostenible.