Diuen que cada dia ens ofereix algun moment que ens fa somriure. El darrer dia del mes de març d’aquest any 2017 el somriure me’l va treure la Silvie Monasterio, autora de l’esbogerrat blog Pura Pasión Viajera. El motiu? Havia nominat el meu modest blog de viatges, La Mi voltant pel món, per a uns premis que es diuen Liebster Awards. Això sonava molt bé, però no tenia massa idea del que volia dir exactament! El sentiment: un agraïment profund pel reconeixement d’una companya d’aventures al món virtual.

Ràpidament i tremolant d’emoció i incertesa em vaig posar a buscar què era exactament allò dels Liebster Awards i em vaig trobar en que son uns premis en els que els bloggers de tot el món parlen dels seus blogs preferits! Son uns premis que el que busquen és millorar la difusió de tots aquells que d’una manera més o menys interessada ens dediquem a escriure sobre tota mena de temàtiques. (en el meu cas gens interessada, ja que ho faig per pur amor a compartir el que visc mentre volto el món)

No sé què és exactament el que va portar a la Silvie a nominar-me. Fa temps que ens seguim mútuament i la nostra aventura bloguera va començar en moments similars. A més les dues compartim la passió per la fotografia. Potser perquè quan ella veu els meus posts dibuixa el mateix somriure al seu rostre que dibuixo jo quan llegeixo el que ella escriu o les imatges que capta?

La nominació em va agafar en un moment de molta feina i fins avui no he tingut el moment per escriure. Aquesta sensació d’estar en deute per no haver publicat el meu post sobre els LIebster Awards agraïnt a Pura Pasión Viajera la seva nominació i alhora nominant d’altres blogs amics m’ha fet sentir una mica inquieta aquests dies. Però arriba el dia en el que puc seure i escriure i complir la meva tasca així que us vaig a explicar una mica tots els punts que demanen aquests premis.

Una de les coses que haig de fer és respondre a les preguntes que m’ha fet Pura Pasión Viajera i és el que faré a partir d’ara.

En quin moment vas sentir la passió pels viatges?

Sempre m’havia cridat molt la atenció viatjar i en especial el continent africà, però els primers anys de la meva vida laboral no tenia possibilitat de fer-ho. Un dia vaig conèixer a algú que sí havia tingut possibilitat de fer-ho i em fascinava tot el que m’explicava. Havia recorregut gran part del món però just quan el vaig conèixer es disposava a fer el seu primer viatge a Àfrica: Mali, Burkina Faso i Senegal. Els seus relats durant el viatge i a la seva tornada em feien somiar en que algun dia jo també voldria fer-ho.

Aquest dia va arribar uns anys després quan, amb una vida laboral més estable, vaig fer el meu primer viatge sola. Bé, anava en un grup però no hi havia ningú conegut. I el lloc que vaig escollir va ser Senegal. Diuen que quan un posa un peu a Àfrica sap si l’enamora o no. En el meu cas em vaig enamorar del tot del continent.

Imatge del País Bassari al primer viatge a Senegal

El blog de La Mi voltant pel món va començar quan, en el que era el meu segon viatge sola (aquest cop a Tailàndia), vaig coincidir amb una noia que en té un, de fet el començava en aquell moment. Jo sempre havia fet petits quaderns de viatge quan voltava pel món (s’ha de dir que llavors encara no m’havia agafat tan fort la síndrome de l’etern viatger) però la idea de poder posar allò que vivia voltant en algun lloc on gent que pogués estar-hi interessada ho llegís em va fascinar. I a més ho podia completar amb fotografies dels llocs! Era una idea fantàstica! Així que, només tornar vaig obrir  La Mi voltant pel món, inicialment sobre una plataforma de Blogger. El primer viatge que hi vaig publicar va ser a Costa Rica i a poc a poc vaig veure que els meus amics em seguien i els agradava el que escrivia i publicava. Així que a l’any següent vaig decidir crear el blog amb domini propi: www.lamivoltantpelmon.cat. I clar, no podia quedar la cosa allà, les xarxes socials havien de formar-ne part per multiplicar-ne la experiència, per tant, també van néixer la pàgina de Facebook, el perfil de Twitter i d’Instagram i fins i tot un canal de YouTube. El que havia nascut com una mena de diversió poc a poc anava guanyant seguidors i cada cop veia més gent que no coneixia entre els meus seguidors, cosa que m’engrescava i em segueix engrescant.

Arrel de tenir el meu propi blog vaig anar virtualment seguint a d’altres bloggers i n’hi ha moltíssims pels que sento admiració. He seguit molts bloggers que realment poden viure del que fan, però n’hi ha un que m’agrada especialment, Gazpacho y Mochila. El primer que em va cridar l’atenció és el fantàstic nom que tenen per un blog que barreja gastronomia i viatges. El que era un seguiment per simpatia cap el nom del blog es va convertir en un seguiment actiu després de veure les fantàstiques fotografies i posts que fan, però sobretot després de conèixer en persona aquesta meravellosa parella que avui està viatjant sense bitllet de tornada i em posa les dents llargues cada cop que es connecta.

Adoro voltar pel món i si pogués m’agradaria passar el màxim de temps viatjant però haig de reconèixer que em considero tremendament afortunada d’haver nascut i viure prop de Barcelona. Per mi és una ciutat preciosa que té un dels ingredients més importants, la llum que li dóna tenir el mar tan a prop. No cal ni que parlem de la seva arquitectura referent mundial en Modernisme o de la seva història mil·lenària. Crec que és quelcom de sobra conegut arreu. I per acabar d’adobar-ho tot, la cultura mediterrània tan arrelada amb una vida social tan fantàstica. Per tant, podria dir que visc on voldria viure!

El blog de La Mi voltant pel món és un blog que el que busca és compartir moments i emocions de viatge i busco transmetre als meus seguidors la meva passió i, com em van dir una vegada, fotografiar l’ànima dels llocs.

Què has après o desaprès viatjant?

Visitar escoles al tercer món es una experiència colpidora

Sonarà a tòpic però és una veritat com un temple que viatjar ensenya a eliminar prejudicis i obre la ment. Crec que els viatges son una mena d’universitat de la vida en la que s’aprèn tolerància, cosa que fa molta falta en la nostra societat. Enriqueix les nostres ànimes i ens ensenya a estimar els llocs, les gents i la natura.

He desaprès a fer cas dels tòpics sobre tota mena de cultures i destinacions i em considero afortunada d’haver-ho fet!

Explica’ns una experiència negativa que t’hagis trobat en un viatge

Només en puc descriure una i va ser a Costa Rica, justament el primer viatge que relatava al blog. Estant en un autobús, algú es va endur la meva motxilla on hi havia, a part de molts objectes que poden tenir més o menys valor, la meva càmera plena de fantàstiques imatges. Va ser molt frustrant perquè a més feia relativament poc que la tenia i acabava de comprar un objectiu nou amb el que havia fet una fotografia que en el meu imaginari era perfecta d’un tucà… Algun dia hauré de tornar a Costa Rica per repetir les imatges…

Proper repte viatger?

Doncs justament aquesta matinada marxo cap a Benín, a descobrir el que diuen que és el bressol del vudú. Amb moltes ganes de tornar a fer un viatge ple d’antropologia i posar de nou els peus al meu estimat continent africà.

Què t’aporta interiorment viatjar?

Viatjar, com he comentat, elimina prejudicis i crec que és una de les coses més meravelloses que pot fer per un. Però a més ajuda a aprendre a relativitzar els suposats problemes que tenim al primer món i valorar més tot el que tenim. També és per a mi tremendament important agafar consciència de situacions que massa sovint només veiem a través d’una pantalla de televisió que les converteix en irreals. Tocar de peus a terra i trepitjar la realitat és important per agafar consciència i actuar en la mesura del que ens és possible a cada un.

Què és el més difícil de viatjar?

El que és més difícil per a mi és tornar. Bé, també preparar la bossa, que sempre sembla que et falti alguna cosa… Bromes a part, el més difícil és veure realitats en les que falten necessitats bàsiques. Situacions de pobresa i de discriminació per raons de gènere, de sexualitat, de malalties, etc. És quelcom que resulta difícil però alhora crec que és necessari i permet, com deia més amunt, agafar-ne consciència i mirar com podem actuar-hi. Per altra banda, tenim molt a re-aprendre d’aquestes societats en les que els valors socials son molt més importants que en la nostra situació d’individualisme.

Explica’ns alguna anècdota o situació còmica en la que t’hagis trobat de viatge

Que poc ens imaginàvem que aquest cartell tenia tot el sentit

Va ser al viatge a Sri Lanka. Vam pujar a visitar la roca de Sigiriya a primera hora del matí i vam baixar cap a migdia. Estava ple de cartells que avisaven de moure’s en silenci per la presència de nius de vespes asiàtiques. Quan nosaltres estàvem ja a baix de les escales (que fan bastant vertigen) i ens estàvem refrescant per la calor que feia, vam començar a sentir uns crits de “Go! Go” i veiem a tot de gent baixant les escales agitant els braços. Tothom corria cap a una mena de gàbia fugint d’un atac de les vespes. Vam “volar” fins al refugi i allà ens vam quedar fins que es van calmar. La situació de trobar-nos, nosaltres i potser unes 50 persones més, dins una gàbia era tremendament còmica. Per sort la cosa va quedar en res!

Un lloc únic, inoblidable, màgic que hagis descobert

Els Iks, una tribu que viu en terres remotes del nord-est d’Uganda

En el darrer viatge a Àfrica, que va ser a Uganda, vam fer una petita prospecció a la zona nord-est per anar a conèixer una tribu que s’anomenen els Iks. Aquella sortida va ser una de les coses més especials del viatge ja que el cap de la tribu ens va donar una lliçó de vida que mai no oblidarem. Davant la pregunta de si no li agradaria viure en un altre lloc (per arribar vam estar unes 4 hores de trekking), el cap de la tribu va caminar cap a la porta de casa seva, va arrencar una herbeta i ens va dir amb solemnitat: on podria viure millor que en un lloc on em creix el menjar a la porta de casa? Aquell dia va ser inoblidable.

El gran somni viatger

Com que somiar no té normes em puc permetre somiar coses que avui en dia per desgràcia no son possibles pels múltiples conflictes que hi ha arreu del món. Seria la persona més feliç del món si pogués agafar una autocaravana equipada i 4×4 i recórrer la totalitat del continent africà parant-me a conèixer totes i cadascuna de les ètnies i cultures que hi habiten.

Els meus blogs nominats

1. Gazpacho y Mochila
2. Areveure.cat
3. Viatges pedraforca
4. Viatjar pel món
5. Quaderns de bitàcola
6. Mos Am Perdut

Les meves preguntes pels bloggers

1. Com va ser que vas decidir fer un blog?
2. Quin país repetiries eternament?
3. Sempre que viatgem ens trobem amb curiositats que formen part de la cultura del lloc, quina t’ha sorprès més?
4. Si poguessis traslladar-te a una altra època i lloc, on i quan t’agradaria viure?
5. Quin menjar t’ha sorprès més de tots els que has tastat?
6. Què és el que menys t’agrada de viatjar?

Les normes per participar als Liebster Awards

1. Agraïr a la persona que t’ha nominat i postejar un link al teu blog
2. Mostrar la icona dels Liebster Awards al teu blog incloent-lo en el post i/o mostrant-lo com a widget o gadget
3. Respondre a les preguntes que t’ha fet la persona que t’ha nominat
4. Parlar una mica de tu mateix
5. Nominar altres blogs que pensis que mereixen el premi i que tinguin menys de 1000 seguidors
6. Crear una nova llista de preguntes pels blogs que nominis
7. Posar aquestes normes al teu post
8. Informar a la gent/blogs que has nominat que han estat nominats pel Liebster Award i donar un link al teu post perquè puguin saber què és (és possible que ni tan sols n’hagin sentit a parlar).