Avui el vaixell para a Edfú, una ciutat al marge oest del Nil, al sud de Luxor. Per arribar a la ciutat fem un passeig ràpid en calesa que ens permet veure la quotidianitat de la gent mentre passem entre els cotxes, carros i vianants amb el cloc-cloc dels cascos del cavall que la arrossega.El moment d’arribar al que seria el parking o la parada de les calesses, quedar-se allà quieta i simplement escoltar les converses, els crits i el repicar dels cascos a terra és fantàstic. Sembla com si ens traslladéssim per un moment a la època en la que aquesta terra era zona de pas de caravanes comercials, amb el bullici que embogeix però que quan consegueixes abstreure-te’n, relaxa.A Edfú hi ha un gegantí temple dedicat al déu Horus. Està construït sobre un turó de manera que se n’ha lliurat de les inundacions del Nil i això ha permés que arribi als nostres dies fins i tot conservant part dels sostres.El temple va ser construit en època greco-romana però mantenint les creences de la terra egípcia. El va començar Ptolomeu III al 237 a.C. i va ser acabat 180 anys després per Ptolomeu XII.Segueix l’estil arquitectònic egipci i de fet quan va ser construit era un estil ja arcaic però el fet que estés enterrat sota la sorra fins fa 200 anys ha fet que arribi als nostres dies increïblement ben conservat. Veure la façana per primera vegada impressiona.Per a justificar la divinitat dels dirigents que els egipcis respectaven des dels faraons, em epoca greco-romana afagien als temples l’anomenada Mammisi o casa del naixement on es deia que havia estat la mare del dirigent romà amb un déu egipci per a poder afirmar que el dirigent tenia sang divina. Aquesta Mammisi sempre es col.locava abans de la entrada principal del temple. Això és una característica constant en els temples egipcis de la època greco-romana.Els temples tenen la estructura següent (de fora a dins): façana, pati de les ofrenes, cambra de columnes exterior, cambra de columnes interior, cambra de les ofrenes o primera avantcambra, segona avantcambra i santuari. Sempre es començaven a construir del santuari cap a fora i l’accés a les diferents cambres s’anava restringint cada cop més fins que arribem al santuari, on només hi podien accedir el faraó i el gran sacerdot del temple.El santuari dedicat a Horus en el temple de Edfú actualment conté una rèplica de la barca en la que treien la estàtua d’or de Horus en processó a les celebracions. La original la va portar Mariette (un explorador francès que va descobrir el temple) cap al museu del Louvre.Ens explica el guia que a Dendara hi ha un temple molt semblant al de Edfú però en aquest cas està dedicat a Hator, la deessa de la fertilitat i la bellesa. Un cop l’any portaven la estàtua d’Hator de Dendara a Edfú perque estigues durant 15 dies dins del santuari de Horus amb ell per simbolitzar el matrimoni i la lluna de mel, que és compartida fins a l’actualitat tant per cristians com per musulmans.Un cop visitat el temple, tornem a embarcar per continuar la nostra ascensió cap al sud pel Nil (resulta extrany això de pujar cap al sud per a nosaltres que tenim rius que van de nord a sud…). Pararem a veure el temple de Kom Ombo, que té la curiositat de que allotja dos temples, el de Horus el vell i el de Sobek, el dèu cocodril.Com que anem una mica tard arribem a Kom Ombo que ja s’ha fet de nit, per tant, podem veure el temple en la foscor il.luminat, cosa que el dota de certa màgia.Kom Ombo, en la antiguitat denominada Pa-Sebek (terra de Sobek, déu dels cocodrils) està situada en una corva del riu Nil on hi havia molts cocodrils. Va ser una important base militar i centre de comerç entre Egipte i Nubia, però sobretot era centre del mercat d’elefants africans procedents d’Etiopia que l’exèrcit romà necessitava per lluitar contra els seleúcids, que portaven elefants indis.A Kom Ombo trobem dos temples simètrics, l’un dedicat a Horus el vell (déu pel poble) i l’altre dedicat al déu Sobek (déu cocodril de la gent poderosa). També va ser construit a l’època greco-romana, iniciat per Ptolomeu III i acabat per Ptolomeu XII. Té una estructura similar a la del temple de Edfú però duplicada i entre els dos santuaris hi ha passadissos secrets que els sacerdots feien servir per fer veure que els déus responien a les peticions dels peregrins.En un dels múltiples gravats de les parets hi ha una sèrie de instruments quirúrgics que van de bisturis i tisores a culleretes i fórceps. A l’exterior del temple hi trobem un nilòmetre, que feien servir per veure el nivell de la crescuda anual del nil i permetia preveure la collita. D’aquesta manera, els romans volien fer veure que cobraven els impostos als egipcis amb justícia.Ja sortint del recinte hi ha una petita capella dedicada a Hator on actualment hi ha un petit museu on es mostren mòmies de cocodrils sagrats momificats. En acabar tornem cap el vaixell per celebrar el final del 2014 i donar la benvinguda al 2015. El personal ha aconseguit fins i tot raïm per les campanades i portem cava català i turró per brindar!