Una de les imatges mes iconiques de la Capadocia son els vols en globus aerostatics. Pot sonar a atraccio per a turistes pero despres de veure la meravella d’aquesta zona per terra, es torna quelcom imprescindibke sabent que et permetra veure-ho des d’una perspectiva totalment diferent. De bon mati, quan encara es de nit, ens recullen per anar cap a la zona on s’inicia el vol. en cada cistella hi caben ni mes ni menys que 20 persones. La sortida la fem des d’aprop d’Ortegisar, el poble que vam veure ahir al que vam pujar al primer castell. En arribar a la zona l’espectacle es fantastic, tot el cel ple de globus flotant en silenci, majestuosos.

Quan arribem el nostre globus encara no esta a punt. La part de globus, llarguissima, esta estesa a terra i amb dos ventiladors gegantins el comencen a inflar. Quan agafa prou cos, comencen a encendre les flamarades que a poc a poc el van aixecant. Es immens!
Un cop dret, entrem dins la cistella i amb unes flamarades comença a pujar. Puja de pressa, pero no fa gens d’impressio. I a poc a poc ens allunyem de la terra i entrem en el silenci nomes interromput per les nostres paraules d’admiracio i les flamarades que el pilot va fent sortir per pujar i baixar. El paisatge tambe acompanya, la zona es realment perfecta. Tornem a veure els pobles troglodites, els castells i les valls que vam veure ahir, pero aquest cop des de les altures, com a espectadors fascinats.
 
Despres d’una hora de passeig cap on el vent ens ha portat, amb un pilot que habilment ens ha acostat i allunyat del paisatge per veure’n tota la magestuositat, hem aterrat suaument sobre el remolc en el que transporten la cistella al costat d’un camp de vinyes. El globus es desinfla amb rapidesa i nosaltres brindem per la magnifica experiencia.
Com el viatge en globus comença ben d’hora i te una duracio d’una hora a l’aire, encara tenim tot el dia per davant quan acabem.
Avui toca anar al museu a l’aire lliure de Goreme, patrimoni de la UNESCO per les seves esglesies troglodites. Aquest curios nom amaga un monestir de la epoca bizantina que no consisteix en construccions sino que son esglesies excavades en la pedra. De fet recorda bastant a la zona de les tombes reials de Petra on els bizantins van muntar les seves esglesies. L’interior de les capelles es magnific. Disculpeu la qualitat de les fotos pero es que no en deixen fer i les he fetes d’amagat aixi que no he pogut enquadrar massa be. Els frescos adornen les parets amb diverses representacions segons la capella: Sta. Barbara, Sta. Caterina, St. Jordi i St. Onofre, a part de St. Basileu, fundador del monestir.
Voldria fer alguns apunts respecte les esglesies troglodites:
– El nostre guia ens ha dit que la esglesia fosca (mig derruida) no valia la pena ja que s’havia de pagar 10 lires mes. La Lonely deia que si. Hi hem entrat i no podem estar mes d’acord amb la Lonely, els frescos son espectaculars.
– Al costat de la esglesia de Sta. Caterina hi ha una porta a l’esquerra en la que hi ha un menjador amb la taula, els seients i els frescos mes ben conservats que al menjador que esta senyalitzat al costat de la cuina

– A la capella de la Serp hi ha un fresc en el que esta representat Sant Onafre. Aquest te un cap amb barba i bigoti i un cos amb pits de dona. La zona genital la te tapada deixant amagada la seva veritable sexualitat. La llegenda diu que era una dona molt bonica que va enviudar i els homes la empaitaven molt. Va demanar a Deu que la ajudes i a aqest no se li va acudir res mes que fer-li sortir barba i bigoti. La historia ens diu que es tractava d’un monjo hermafrodita. Es la figura de l’esquerra de la imatge

– A la capella de St. Basileu hi ha unes tombes a terra que conserven els ossos dels qui van ser els que financiaren les obres i els arquitectes
– Sortint ja del recinte i amb la entrada a la ma, es pot entrar a la esglesia mes gran (es possible que us tornin a demanar la entrada) que tambe es preciosa
En acabar toca anar a visitar tallers artesanals. El primer, un taller de catifes en el que treballen amb la tecnica tradicional turca del doble nus. Realment impressionant la velocitat amb la que fan els nusos les noies i el temps que tarden en fer una catifa amb aquesta tecnica manual.

Tambe ens han ensenyat com obtenen el fil de seda a partir de la pupa del cuc de seda. La larva del cuc es tanca dins la pupa amb un fil de seda amb el que s’embolcalla. Es un sol fil que pot medir mes de 1 km per cada pupa. Amb aigua calenta desfan la pupa i comencen a recollir el fil, agrupant-los de 25 en 25 en una maquina. La crisalida que conte queda llavors separada de la pupa.
Despres ha tocat el taller de ceramica, no massa diferent a qualsevol taller que pogueu haver vist en altres llocs.
Ens quedava una vall per visitar, la vall de l’Amor. Un cop mes xemeneies de fades per tot arreu pero en aquest cas les formes faliques eren molt mes evidents, no us sembla?
Despres de sopar ens porten a un local a veure un espectacle de dansa folklorica. Algunes dances han estat molt be, especialment la ballarina de dansa del ventre, pero no res espectacular.