Avui per fi tenim un dia lliure i ens mourem sense que ens diguin en tot moment què hem de fer. Sortim de l’hotel cap a les 8h i comença la negociació. Se’ns ofereixen conductors dient que son taxistes però la majoria son clandestins. Els taxis oficials a El Caire (de fet a tot Egipte) son els que porten la franja de la matrícula de color taronja. Els que tenen la banda blava son cotxes particulars i no és massa recomanable agafar-los. Tenim intenció d’anar fins a la piràmide Vermella (i també la inclinada i la negra) i després a la Torre del Caire, dinar alguna cosa i cap a les 16h estar a l’hotel per preparar-nos pel sopar cairota que tenim.
Les guies parlen de que visitar Saqqara i la piramide vermella hauria de costat unes 200-300 lliures (uns 30 euros). Nosaltres hem arribat a l’acord de fer el nostre tour personalitzat (més llarg) per 35€ i si es porta bé li diem que li pagarem els 40€ que demanava. En Saad, el nostre taxista encantador accepta el repte!De camí cap a les piràmides, que estan a uns 30 kms del Caire, fa la primera parada que el fa guanyar punts i confirmem que dir-li que si es porta be tindrà un incentiu, funciona. Parem en un forn de pa on està sortint el pà calentó i ens porta un falafell deliciós.La piràmide Vermella és la piràmide com a tal més antiga del món. Es troba en una zona allunyada dels circuits habituals i es pot visitar el seu interior tranquilament i per un preu molt més baix que el de les conegudes piràmides de Gizeh.La visita a aquestes piràmides té un altre encant, per a mi molt especial, i és que no estan pràcticament dins de la ciutat com passa amb les més conegudes, sino que estan en mig del desert. Entre això i que pràcticament no hi ha gent, la visita es torna molt més especial.Es pot accedir a l’interior de la piràmide vermella a través d’un passadís que baixa 65 metres avall i que porta a dues cambres funeràries amb uns sostres altíssims. En el descens veiem que la pedra de dins el passadís és de color vermell, possiblement per això té aquest nom perquè per fora no és pas vermella.Així com us vaig comentar que entrar a la de Keffren impressiona poc. En aquesta has de baixar més ajupit i més tros. Es pot fer perfectament però si us impressiona la de Keffren, potser no us agradarà entrar en aquesta (a mi m’ha encantat perquè en no haver-hi gent té un punt més d’aventura).La visita d’avui ha estat marcada per un fortíssim vent inclement del desert que llançava la sorra amb força. Era impossible avançar sense tapar-se la pell perquè la sorra rascava la pell en ser arrossegada pel vent.Anterior a la piràmide vermella és la piràmide inclinada o romboidal. Aquesta piràmide volia ser la primera de parets llises però la van començar a construir amb un angle massa tancat i els blocs inclinats. A mitja alçada se’n van adonar que allò no aguantaria i va ser llavors que van corregir l’angle i les fileres de blocs les van tornar a posar en horitzontal. El següent intent va ser la vermella, que ja van fer bé d’entrada.En aquesta mateixa zona hi ha una tercera piràmide, la Negra. La part exterior està pràcticament desmantellada ja que a l’edat mitjana en van agafar els blocs de pedra calcària per construir. En queda el que seria el nucli interior d’adob i per això té més forma de torre deformada que de piràmide. La curiositat que té és que el seu interior era un laberint de túnels per despistar els buscadors de tresors. No es pot visitar.Val a dir també que aquestes piràmides es troben al costat d’una zona militar i és possible que canviin els camins d’entrada o sortida o que no es pugui veure de molt a prop segons el dia. Nosaltres hem pogut fer bé la visita però no hem pogut sortir per on volia en Saad sino que hem hagut de desfer el camí per marxar perquè havien tallat la carretera.Un cop vistes les piràmides ens dirigim cao a la zona de Gezira (que en àrab significa Illa) per poder pujar a la Torre de El Caire. És una construcció de 187 metres d’alçada dels anys ’60 que permet una vista panoràmica de la ciutat. En teoria hi ha un restaurant i una cafeteria a dalt a part d’un balcó per veure la ciutat des de dalt. Gezira diuen que és el Manhattan (Nova York) d’El Caire ja que és una illa en forma de llàgrima en el Nil que ofereix una visió que recorda a la ciutat americana. No hi puc estar més d’acord.En dies clars, des de dalt de la torre es poden veure les piràmides però avui amb la tormenta de sorra la visibilitat no és massa bona. Hi ha moments que hi ha tanta sorra suspesa que sembla boira!A la part nord-oest de la illa de Gezira, en el barri de Zamalek (on hi ha la majoria de les ambaixades), la guia indica que hi ha unes cases flotants en el nil que van allotjar casinos i burdells en el passat i ara mantenen un aire bohemi. Hi hem anat (davant la sorpresa d’en Saad per una petició tan poc comuna) però la veritat que no estan massa ben conservades i no té massa encant.Hem demanat per dinar en un lloc que estigués bé al Saad i que fos menjar Egipci. Ens ha portat a un lloc prop de la plaça Tahir que es diu FelFela. Segons la Lonely està ple de turistes però la veritat que no n’hem trobat massa i hi havia locals. El menjar ens ha semblat prou bo i bé de preu. La decoració del local és com a mínim curiosa, d’aspecte selvàtic, amb taules fetes de troncs d’arbres i amb gàbies amb coloms i periquitos al costat de les taules. A més, la cuina està a l’entrada, al fons del passadís que du a la porta, comunicada amb l’exterior. La sopa de tomàquet era deliciosa!I no hi ha país àrab sense pastissets de pasta de full amb mel. Així que hem demanat al Saad que ens porti on els compren ells. I així ho ha fet! Hem anat a una botiga que estava abarrotada de gent, tots locals, ni un turista. Un paradís per qui li agradin els dolços àrabs… No ens hem resistit.En acabar hem demanat a en Saad que ens portés de nou a l’hotel (que com està al costat de les piràmides de Gizeh queda lluny del centre) i aquí ha estat on ens ha demostrat que és un fantàstic taxista. Ha estat capaç d’esquivar les nombroses cues canviant de direcció cada cop que arribava a una zona colapsada fins al punt que hem arribat en menys de mitja hora al hotel. A El Caire hi viuen 20 milions de persones i el colapse en el trànsit és constant.Us deixo el contacte d’en Saad perquè tenir un bon conductor en una ciutat en la que regna el caos és una de les millors idees que es poden tenir:

Saad: (002)01223461309 / saaddesouky@yahoo.com
Al vespre tenim la visita al Caire nocturn. És una ciutat immensa i evidentment amb un dia no és possible fer-se a la idea de com és però ens en faran un petit tast.El que anomenen la Ciutat dels Morts és en realitat un immens cementiri musulmà de gent rica en el que les tombes s’organitzen en petites parcel.les tancades. En la guerra entre Israel i Egipte als anys ’60, molts Egipcis de la península del Sinaí van fugir com a refugiats i van anar a parar a El Caire. El terreny habitable aquí és molt limitat ja que més enllà de la ciutat només hi ha desert. Així que es van establir en aquest cementiri creant el que avui es coneix com la Ciutat dels Morts. És un barri pobre i conflictiu pel que només passegem per allà amb el vehicle.La visita al Caire Islàmic de nit és senzillament excepcional. Darrera la muralla apareixen carrers i cases empedrats pels que voldries passejar hores i hores, botigues d’artesania i antiquaris i venedors ambulants de boniatos calents, tot sota la mirada atenta de les mesquites.Sense gairebé adonar-nos-en ens trobem dins el gran mercat Al-Khalili. Els seus carrers medievals estrets estan a reventar de botigues i paradetes que venen tota mena de records, souvenirs, antiguitats, productes locals i pongos de tota mena. L’ambient és impressionant, amb venedors que et reclamen de totes bandes i que intenten que els compris el que no li has comprat al venedor del costat amb tota mena de bromes i intents de seducció. És innegable que el poble egipci és un poble comerciant de mena, com la majoria de països àrabs.Abans de sopar fem una parada a la Cafeteria dels Miralls, dins el mercat, on prenem un té amb menta mentre observem tota mena de gent venent tota mena de coses envoltats per unes parets plenes de miralls empolsimats que fan que sembli que encara hi ha més gent. Màgic!