Comença el primer viatge a Marroc, destinació propera i de contrastos que tenia pendent. De vegades sembla que deixem per més tard el que tenim més a l’abast de la mà i aquest ha estat el cas del Marroc. És un viatge una mica diferent per ser la primera incursió en aquest país. No visitarem Casablanca, ni Marràqueix, ni Tànger, ni Essaouira… Ens en anem cap al sud, començant per la ciutat imperial de Fes.

Vueling té un vol directe de Barcelona a Fes. En una hora i mitja aproximadament ja hem passat la Península Ibèrica, creuat l’Estret de Gibraltar i ens endinsem en el continent Africà. Des del cel, em sorprèn la verdor del paisatge, amb l’Atlas nevat al fons i els rius de color café amb llet. L’aeroport de Fes és ben petit, tot i que l’estan ampliant, de fet l’únic avió que hi ha és el nostre. L’entrada al país és àgil i no cal pagar per obtenir el visat.

Arribada a l’aeroport de Fes

En uns vint minuts arribem a Fes. El primer que es pot veure son muralles que amaguen el milió passat de persones que hi viuen. És la tercera ciutat en població del Marroc, darrera de Casablanca i la capital, Rabat. La ciutat va nèixer com un nucli bereber petit que va crèixer amb l’arribada de 8000 famílies musulmanes que fugien de la península ibèrica. més tard es van unir més families provinents de l’actual Tuníssia.

Aquí els allotjaments s’anomenen “riad” i el primer que fem es dirigir-nos cap el nostre, Le Source Bleue. És una fantàstica casa dins la Medina de Fes decorada amb fusta treballada de cedre i mosaics. Només entrar hi ha un pati interior amb una font. És impossible imaginar un lloc amb més encant. Tot i que el primer que fan és intentar dir-nos que la nostra guia no és prou bona (sembla ser que ho fan sovint aquí per eliminar a la competència) i que la decoració de les habitacions es casposa i sense l’encant de l’edifici en sí, trobo que només per aquest darrer val la pena estar-se la nit aquí.

El pati interior del Riad Le Source Bleue, a Fes

Descarreguem i ens dirigim a buscar un lloc per dinar. Ens acompanya un dels treballadors del riad i en un parell de girs ens en adonem que estem totalment en les seves mans. Fez és una ciutat laberíntica com mai no n’havia vist abans. Les guies diuen que hi ha més de 9000 carrers però no és fins que veus com les cases es tiren unes sobre les altres de manera que cal fins i tot apuntalar-les entre elles, que ets conscient de que és pràcticament impossible orientar-t’hi.

Carrerons de Fes

Cases de Fes apuntalades entre elles en la part superior

Carrerons de Fes

Les cases gairebé es toquen en els carrers de Fes

No hi passen cotxes, de cap de les maneres. El transport oficial es el burro, de fet un burro ben petit, la mula només passa per les avingudes principals. Com a tota ciutat, hi ha moments en els que es produeixen problemes de trànsit perquè no hi ha prou espai. La solució, anar fent recular els ases i fer que els vianants s’apartin per deixar-los passar amb la seva càrrega.

El trànsit als carrers de Fes

En el camí anem descobrint petites placetes en les que la vida passa. Es miren el turista encuriosits però respectant-lo i sense atabalar-lo gens. En una de les places trobem unes marques a la paret, totes del mateix tamany, és el lloc que tenen designat els partits polítics per posar la seva publicitat. Té un cert encant saber que el moviment de la independència de Marroc va nèixer en aquesta ciutat i que és una ciutat de les més reivindicatives de Marroc.

Espais destinats a la publicitat de partits polítics a Fes

Dinem una meravellosa selecció de tajins de pollastre, corder i vedella al Berrada Family Restaurant, on el seu propietari octogenari es posa a fer la vertical al menjador, literalment. El menjar és absolutament deliciós, us deixo la targeta per si sou capaços d’arribar-hi, tot i que sense algú que us vingui a buscar possiblement sigui impossible trobar-lo.

Berrada Family Restaurant a Fes

Els carrers de Fes a migdia s’omplen dels aromes de la carn especiada

I el fum de les brases omple els carrers

En acabar de dinar ens dirigim a perdre’ns en aquesta màgica ciutat. La part més coneguda de Fes és el que s’anomena Fes-el-Bali, i és la que conforma el conegut laberint medieval amb més de 9000 carrers, molts d’ells sense sortida, declarada Patrimoni de la Humanitat al 1981. La Medina s’organitza per barris en funció dels gremis professionals, com es feia en el moment en el que es va crear la ciutat, al segle IX. De fet, la Medina de Fes és la més antiga del Marroc i sembla que el temps s’hi ha detingut per sempre més en ella.

Els barris de la Medina s’organitzen per gremis, com aquest en el que es troben els que fan les guarnicions per cavalls, ases i camells

La feina als centres de producció de teles, també està ancorada en el passat

Fes és considerada el centre espiritual de Marroc, de fet, ser centre de l’aprenentatge i la cultura en un imperi que anava de la Península Ibèrica fins a Senegal. Per això dins les seves muralles hi podem trobar Madrasses (residències d’estudiants) i la universitat més antiga del món.

Visitem la Madrassa Attarin amb unes parets decorades amb guix i  formes geomètriques, versicles d’El Corà escrits en àrab i en una escriptura pròpia del Marroc. També hi ha decoració feta amb fusta de cedre, un arbre molt típic de Marroc que té la capacitat d’allunyar els insectes. Data del segle XIV i es diu d’ella que és una de les madrasses més boniques de Fes. Va ser una de les principals escoles de religió corànica.

Detall de les parets decorades en guix i els sostres de fusta de cedre a la Madrassa Attarin

Continuem la nostra visita i anem cap a la que va ser la  primera universitat del món, que curiosament va ser fundada per una dona Fatima el Fihria, una refugiada de Tuníssia, l’any 859. Aquesta universitat té la Mesquita d’Al Qaraouiyine a la que no es pot accedir si no és per motius religiosos, i que té un pati de lleons molt semblant a la Alhambra de Granada i una capacitat de fins a 20000 persones.

Interior del pati de la Mesquita Kairauine

Mesquita Kairauine

El temps que queda ara ens dedicarem a passejar pels carrerons i anar veient tots els barris i negocis que ens anem trobant. Sorprèn que no atabalen, és com si encara no fossin conscients de tot el que poden arribar a guanyar amb el turisme, i se’l miren amb un cert recel o fins i tot indiferència. Un dels venedors ens explica una curiosa història relacionada amb aquests mirallets amb porticons que tant veiem en les paradetes. Es tracta d’un mirallet que serveix com a comunicació entre la parella. Quan la dona no vol enllitar-se amb el seu marit, deixa els dos porticons tancats. Si el marit pot fer alguna cosa per convèncer-la, és un el porticó que s’obre. Quan son els dos porticons els que estan oberts, això significa via lliure per l’home. No deixa de ser bonic aquest llenguatge secret però conegut…

Els mirallets no només tenen una funció decorativa, també son un llenguatge secret en la parella

Un dels imprescindibles en qualsevol visita a Fes son les curtidories de pell, un procés totalment artesanal que té lloc de la mateixa manera des de fa centenars d’anys. El treball de la pell no només dóna nom a Fes sino que li dona a tot el país, d’aquí que es parli de “marroquineria”. La UNESCO ha declarat les curtidories de pell Patrimoni de la Humanitat i està invertint en la restauració de les piscines d’una de les més conegudes que sempre apareix a qualsevol material promocional de Fes. Nosaltres tenim el “privilegi” de veure les feines de restauració, que també sembla que estiguin detingudes en el temps ja que enlloc de maquinària habitual d’obres hi trobem rucs i mules per eliminar tota la runa.

Obrers treballant en la restauració de les curtidories de Fes

Per sort n’hi ha d’altres i podem disfrutar de la magnífica visió de les piscines per on es fan passar les peces de pell per convertir-les en una pell que es pot treballar. Per fer tot aquest procés, es treballa amb elements naturals: aigua, sal, femtes de colom i calç, que eliminen el pèl i preparen la pell per a poder tenyir-la i fer-ne els elements de marroquineria que tant caracteritzen aquest país. La olor és forta, molt forta, per això ens faciliten unes fulles de menta en entrar en la casa que ens servirà de mirador.

Després d’aquesta visita, seguim passejant per aquesta ciutat infinita i descobrint raconets màgics darrera cada petit gir o cada porta oberta.

Darrera qualsevol racó hi ha una porta entreoberta que convida a sentir-te a gust a Fes

Ja ha caigut el sol i demà toca viatjar cap a la zona de Merzouga així que ens despedim de la ciutat sopant i descansant al seu Riad, amb la certesa que sentirem el cant del Imam de matinada.

Amb la caiguda de la nit, la ciutat segueix viva, màgica, eterna…