Ens llevem al campament ben d’hora per poder fer un safari de bon matí i veure si tenim més sort que ahir. La sequera fa que la quantitat d’animals habituals en la zona de Savute sigui molt inferior i, en un lloc on s’acostumen a veure grans felins a dojo, no hem pogut veure massa més que alguns nyus, búfals, girafes, zebres i elefants (a part dels incontables impales). El riu Savute està totalment sec i per tot arreu podem veure mostres de la duresa de la natura quan l’estació de pluges es fa de rogar i no premia amb l’aigua la fauna i la flora que hi viuen.

El llit del riu està totalment sec, no hi passa ni una mica d’aigua, i al seu voltant trobem restes d’elefants amb freqûència. Segur que moltes altres espècies també moren, però dels seus ossos no en queda res

Tot i la duresa de les condicions, la vida continua i els nyus encara lactants segueixen exprimint les seves mares per obtenir la llet que els permetrà sobreviure

La pluja de la nit ha fet que totes les espècies surtin de bon matí a buscar aliment i aigua que els permetin aguantar la calor sufocant que vindrà en les properes hores

Els gegantins elefants s’apoderen de qualsevol toll d’aigua i dificulten que altres espècies puguin obtenir-ne. Quan algun agosarat s’acosta, el fan fora amb energia

Les zebres en petits grups estan atentes a qualsevol soroll que puguin sentir amb les orelles ben estirades.

No tots tenen la sort de sobreviure en aquestes condicions, sigui per depredadors o per malalties o escassetat d’aliments

Després del safari ens disposem a continuar la nostra ruta. Aquesta nit hem d’arribar al parc natural de Chobe (un dels més coneguts del país) on se suposa que hi ha manades de lleons que s’organitzen per atacar grans preses com búfals i també elefants. El camí és dur i empolsegat. Tenim moltes hores de 4×4 per davant sota un sol de justícia. Seguim fora de tota civilització fins a mig dia, moment en el que arribem a una carretera asfaltada. Els dies a Moremi i Savute han estat totalment aïllats de qualsevol forma de vida humana. La carretera ens confirma que la part més “salvatge” del nostre viatge acaba.

Arribem al hotel que ens farà d’allotjament aquesta nit, tot un luxe tornar a disposar d’aigua corrent, electricitat i fins i tot aire condicionat. Després d’una merescuda dutxa ens disposem a fer un dels darrers safaris que ens queden, la navegació pel riu Zambezi, que fa de frontera entre Botswana i Namibia. El riu torna a estar farcit d’hipopòtams i a les seves vores els elefants i búfals pasten tranquilament.

Els elefants pasten tranquilament a les vores del riu

Hipopòtams i búfals conviuen amb tota mena d’aus

La posta de sol sobre el riu Zambeze ens atorga el punt de relaxació que necessitem després dels dies enmig del no-res envoltats de tota mena de feres. Brindem amb els companys per haver tingut la sort de descobrir una natura tan en estat pur com no ens imaginavem existia.