Sortim de Dahomey de bon matí en direcció al nord, seguint el traçat de la via de tren que va de Cotonou a Parakou. Fem una parada a Dassa, on podem veure el comerç a la vora de la carretera de farines i benzina d’estraperlo.

Les vores de la carretera a Benin son plenes de benzineres clandestines que vénen la seva benzina de contraband en petites ampolles de plàstic. Aquestes benzineres son al costat de les “oficials” i conviuen en harmonia

També hi trobem parades amb farines de mill o de blat de moro i oli de palma, que forma part de la cuina tradicional beninesa

Pel camí comencem a veure el motiu de que les vores de les carreteres sembli que tenen neu, son els camions de cotó carregadíssims

A Dassa tornem a trobar-nos amb el número màgic, li diuen la ciutat dels 41 turons (si recordeu, a Dahomey quan moria un rei sacrificaven 41 animals i 41 persones en el seu honor… sembla que el 41 és un número màgic per aquesta gent). Dassa és una ciutat (tal com es defineixen les ciutats a l’Àfrica, per nosaltres possiblement seria un poble i ni tan sols gran) arrenglerat a ambdós costats de la carretera. És un centre de pelegrinatge catòlic i un important eix comercial.

En el passat, va existir el regne de Idassa que es va formar amb la arribada d’un príncep de la ètnia nigeriana Yoruba. Els Yoruba varen expulsar els pobladors locals per crear el seu regne amb capital a Dassa, però van patir la hostilitat del regne veí, el regne de Dahomey, que els capturava com a esclaus per comerciar. Els dirigents del regne de Idassa van fugir als turons del voltant de la ciutat. L’arribada dels francesos va portar una mica de pau a la zona i també el cristianisme en forma de missioners. Tot i convertir-se al cristianisme, els locals seguien rendint culte als esperits dels turons.

A Dassa hi ha una gran església coneguda com la de la cova de la Verge. Diu la tradició que al 1954 una camperola va veure aparèixer una verge en aquesta antiga cova que en el passat era de culte animista i arrel d’això es va convertir en un lloc de pelegrinatge per als catòlics que resideixen a la zona (un altre exemple de la incorporació de tradicions locals en la religió catòlica per tal de guanyar adeptes amb més facilitat).

Les dimensions de la església de la cova de la verge son gegantines, per a poder acollir els pelegrins que vénen cada any pel 15 d’agost desde Togo, Burkina i Nigèria (a part dels Beninesos)

El complexe religiós està format per una gegantina església d’estètica més que discutible i una cova a la entrada de la qual hi han construit una sala on celebren la missa a l’aire lliure. Els nostres ulls no estan acostumats a veure estètiques com les que veureu si ho visiteu però resulta com a mínim curiós. Diuen que per a gustos els colors, però realment es fa difícil d’apreciar-hi la bellesa, jutgeu vosaltres mateixos…

Els peregrins vénen a Dassa per visitar el temple de la cova de la verge, amb un estil ben africà

L’església del temple de la cova es va construir al 2002 després de la visita del papa Joan Pau II a la cova que hi ha darrera de la construcció. Als nostres ulls és absolutament xocant, potser diria fins i tot que és horrorós, però potser és precisament això el que fa que se’t dibuixi un somriure. Estem en un altre lloc i cadascú adora al seu déu com vol, o no?

Jutgeu vosaltres mateixos. La vista des de la capella de la cova amb la gran construcció al fons a la dreta

La part més interessant és just al darrera d’aquesta capella exterior. El camí s’enfila muntanya amunt (s’hi poden veure pelegrins pujant-lo de genolls) i anem trobant les parades d’un via crucis en cada un dels passos fins arribar al cim del turó. La cova on hi va haver la suposada aparició és just al darrera.

El camí amb les parades del via crucis enmig d’una zona boscosa

La verge no la vam veure pas, però de rat penats n’hi ha moltíssims a la cova

Després de visitar Dassa, prosseguim el nostre camí per conèixer el cap fetitxer del país Taneka. El país Taneka és, com descriu en Joan Riera (antropòleg i autor de la guia de Benín publicada per Laertes) una petita illa cultural muntanyenca i animista.  La característica principal d’aquesta zona és que tenen el cap fetitxer, una barreja de cap religiós i doctor tradicional. El cap fetitxer es vesteix amb una pell de mico que li cobreix els genitals i porta un barret de rafia al cap. Sense oblidar-nos de la pipa Taneka, que medeix ni més ni menys que 45 cm. Nosaltres en visitem un, que és el cap espiritual de Taneka Koko, pero sembla que n’hi ha més repartits en els quatre poblats habitats de la zona.

A Taneka Koko ja han començat a sembrar els tubercles

Aquí també veiem ratpenats, d’unes dimensions enormes

Després d’un breu passeig pel poblat, arribem a la entrada a la zona on habita el fetitxer. Els nens del poble corren al nostre voltant, molts d’ells despullats. Els ratpenats volen quan senten que ens apropem als arbres on estan descansant.

Els nens se’ns acosten encuriosits

Moltes de les cases de Taneka Koko estan mig-derruïdes. La majoria han canviat els sostres fets d’herbes seques per una mena d’uralites com passa a molts llocs de l’Àfrica. Sempre em pregunto si no s’escalfaran massa durant el dia, però el cert és que a l’interior de les cabanes gairebé mai hi ha ningú. Només deuen entrar a dormir.

Cuina a l’exterior vista des de dins d’una de les cabanes

Construccions del país Taneka

Finalment arribem a conèixer al cap fetitxer. S’asseu amb solemnitat i ens mira amb els ulls mig-tancats. És gran, molt gran. No podria precisar la seva edat. Té la mirada serena de qui està segur que fa bé les coses. La seva pell és d’un color gairebé grisós. La pipa sembla que estigui feta amb un ullal d’elefant.

El gran cap fetitxer dels Taneka

Ens explica que les seves funcions principals son espirituals. Quan algú té alguna necessitat acudeix a buscar el seu consell (o el dels seus assessors més aviat, ell queda només per als grans problemes i conflictes). Segons el que li expliquen decideix si ha de fer sacrificis o si ha de donar la raó a una o altra part en cas de discusions.

En acabar espera que ens posem al seu costat per fer-nos fotografies amb ell. Les vol veure, tot i que no tinc clar si la seva vista li permet veure el que apareix a la pantalla. Després ens convida a visitar casa seva. Casa seva està formada per vàries cabanes, una és on dorm ell, n’hi ha d’altres que son per les dones o pels altres familiars. La cuina està a fora de les cabanes. Té també una cabana que vindria a ser la “sala de recepcions”, on atén a les peticions dels seus conciutadans. Aquesta cabana és plena de tota mena de fetitxos penjats. Plomes, cranis, ossos i altres elements suposadament màgics que no puc identificar pengen de totes les parets.

El cap Taneka a la porta de casa seva

Acabada la visita al país Taneka ens dirigim cap a Natitingou, on passarem la nit.