Avui visitarem una de les zones per a mi més interessants de Burkina Faso, el País Lobi. Hem dormit a Gaoua i allà hi ha el museu etnogràfic del País Lobi. Un guia molt amable i atent ens fa la visita guiada pel museu, que dura una hora llarga. A l’exterior del museu hi ha reproduccions de les cases tradicionals, conegudes com a Sukala. Son cases construides amb adob i que semblen fortificacions. Recorden a les que es poden veure a Benín, al país Somba, però amb un aspecte més de búnker.

Reproducció d’una Sukala a la entrada del museu etnogràfic de Gaoua

L’interior del museu es divideix en quatre sales, la sala de la dona (i els nens), la sala de l’home, la del culte i una sala d’exposicions temporals. Passem per totes i cada una de les sales amb el nostre amable guia fent tota mena d’explicacions. S’hi poden veure fotografies antigues, de la època en la que els Lobi anaven vestits amb pells d’animals, on es poden veure imatges quotidianes i rituals varis. El que avui es coneix com a País Lobi, en realitat és el territori de set ètnies, la més nombrosa de les quals son els Lobi. Totes elles provenen de la zona de Ghana i també podem trobar Lobis a Costa d’Ivori.

Comendem la visita per la sala dedicada a la dona (i als nens). Ens expliquen que la societat Lobi és matriarcal, tot i que després de preguntar una mica esbrinem que només es refereixen a que el cognom passa per la línia materna, però per la resta és una societat molt semblant a la majoria de societats africanes en les que hi ha una clara divisió de tasques i la dona és una màquina de fer criatures. La dona té el paper de cuinar, tenir cura dels nens, fer ceràmica i cistelleria. Un home pot tenir més d´una dona sempre i quan pugui mantenir-les i pagar la dot. Una de les dones té el paper de esposa principal i disposa d’una cambra privilegiada a la Sukala.

Les dones tradicionalment acumulen poteria de ceràmica que apilen en una de les parets de la cuina. Dins aquesta poteria, hi amaguen els diners i coses de valor. Pensen que els lladres quan hagin de trencar la poteria per trobar el que té valor, faran prou soroll com per a poder trobar-los abans que cometin el robatori. Hi ha peces de ceràmica de diferents formes i tamanys i cadascuna té la seva funció particular.

Muntanyes de poteria a la cuina de la Sukala

A la sala de les dones també podem veure moltes imatges que ens criden la atenció. Una d’elles eren uns nens amb rastes i tots guarnits. Ens expliquen que son nens orfes de mare. Els fan crèixer les rastes i els adornen per tal que la mare difunta no els reconegui i no se’ls pugui endur. També veiem cistells en els que portaven els nadons. Aquests cistells son diferents en funció de si el nadó en qüestió és un nen o una nena. En cas que sigui un nen, portarà una fletxa. Si és una nena, una peça de ceràmica. Una altra curiositat de la societat Lobi és els noms no es posen en el moment del naixement de la criatura. Quan un nadó neix tindrà un nom assignat que indicarà si és nen o nena i l’ordre en la família en el que ha nascut. En el moment de la iniciació se li assignarà un nom que tindrà a veure amb la seva forma de ser. Sembla com si les criatures no adquirissin la “qualitat de persona” fins que no s’han iniciat. De fet, si un nen mor abans de la iniciació, se l’enterra però no es fa un funeral com a tal.

Els homes Lobi tradicionalment eren guerrers i ramaders. De fet, les fortaleses en les que viuen ja son prou indicatives del tipus de ètnia que eren. Actualment es dediquen a la agricultura i la ramaderia però mantenen tradicions típicament guerreres com les escarificacions als rituals d’iniciació que demostren la duresa i el valor dels iniciats.

Una de les ètnies dels Lobi, els Ghan, viuen en un altre tipus de cabanes, dels que també hi ha una reproducció al museu etnogràfic. Son cabanes amb una mena de porxo a la entrada on tenen la zona de cuina. El seu interior està tot decorat de colors i hi ha zones diferenciades amb estanteries. Realment son força diferents i per dins semblen una caseta de joguina amb tots els colors.

Cabana de la ètnia Ghan

Reproducció de l’interior d’una cabana Ghan on hi veiem estanteries a la paret, decoracions i el càntir on guarden l’aigua

A més, els Ghan tenen petites cabanes on tenen els seus fetitxos, a diferència de les Sukalas, que tenen el fetitx a la porta i a la intempèrie (mireu la foto més amunt de la Sukala amb els fetitxos a la entrada.

Aldavant de la cabana dels Ghan, tenim la reproducció de la cabana dels fetitxos

Després de la més que recomanable visita al museu, ens dirigim cap a Sansana, un poblat Lobi on encara hi viu gent. Hi ha desenes de nens, molts d’ells totalment despullats, que ens persegueixen divertits durant tota la visita. Podem veure les Sukales, en diferents estats de conservació ja que molts dels habitants estan abandonant les vivendes tradicionals per anar a viure en cases de formigó. Però entre baobabs encara trobem algunes Sukales habitades. La gent, com a tot Burkina Faso, és tremendament amable i les criatures juguen enriolades al nostre voltant.

Una Sukala al costat d’un baobab i amb les noves construccions al darrera

En el nostre passeig pel poblat tenim la oportunitat de saludar a la dona més gran de l’indret. Els seus  ulls i les arrugues de la experiència resulten captivadors però sorprèn encara més veure com aquesta dona porta una dilatació al llavi superior. Un simple botó blanc, d’un parell de centímetres de diàmetre, ens parla de tradicions passades que van quedant en l’oblit.

Antigament, les dones Lobi portaven dilatacions als llavis com la que porta aquesta anciana

Continuem explorant el poblat i podem veure les Sukales en actiu, amb les grans olles bullint al mig del pati per poder cuinar tot el menjar per la legió de criatures que hi ha en cada Sukala (els Lobi tenen molts fills i com que cada Sukala allotja al home i les seves dones i les criatures, potser han de cuinar cada dia per 20 o 30 persones!)

El dinar està a punt!

Una Sukala en actiu amb els graners al darrera, el morter per moldre el grà i les cassoles bullint el dinar

Altar amb els fetitxos on fan els sacrificis i les ofrenes

Interior d’una Sukala “real” on també veiem tota la poteria i el gran càntir on guarden l’aigua

Acabada la visita al poblat Lobi ens dirigim cap a un mercat local en el que és tradicional la compra-venda d’or. Quan arribem detectem mirades una mica hostils però en poca estona, es relaxen. Ens permeten fer fotos però sense que surtin les cares del comprador/venedor. El polsim d’or llueix a l’ombra. La dona li va entregant petits potets amb sorreta i or i l’home amb destresa el va “tamitzant” fins que surt la pols daurada. Sembla mentida que una cosa tan poc “útil” pugui moure tants diners…

Compra-venda d’or

A la tarda farem la visita a Kampti, on hi ha un dels grans fetitxers de l’animisme d’aquesta zona de Burkina faso. Viu en una Sukala completament assetjada d’altars plens de ninots i restes de sacrificis. Resulta especialment sorprenent que un dels ninots a sobre el cap hi té un gat sacrificat. Ens expliquen que habitualment el gat no és un sacrifici que es faci rutinàriament (com sí que es fa amb els pollastres per exemple) però que si el que demana un és molt important, llavors fan el sacrifici del gat. Per nosaltres és tremendament xocant veure un animal que nosaltres considerem part de la família, sotmès a un sacrifici, però son diferències culturals que no podem jutjar…

Sukala del fetitxer

Altars de fetitxos a cal fetitxer. Dalt el cap de la figura de la dreta hi ha un gat, d’un recent sacrifici

A l’exterior de la casa del fetitxer, les seves dones molen el gra pel sopar o vigilen els petits. Els nens petits estan protegits per amulets en forma de cinturons de cloïsses i d’altres guarniments.

Una de les dones del fetitxer

La vida passa a poc a poc a Kampti

Dins la Sukala podem visitar la zona que podriem considerar la “capella” del fetitxer. És una habitació dels horrors plena de ninots de fusta fins a dalt i amb la única llum que entra per un petit forat a la paret. Allà està el fetitxer ajupit, mirant-nos i ensenyant-nos orgullós la seva sala de rituals. Realment no m’agradaria passar una nit aquí dins.

La sala de rituals de la Sukala del Fetitxer de Kampti

Acabada la visita a Kampti, retornem a Gaona, on descansarem abans d’anar cap a la reserva de Nazinga. Al dia següent tenim un llarg trajecte de carretera per arribar a la reserva. No podem fer un safari al arribar perquè ja és massa fosc. Matinem per fer-lo a l’endemà. La veritat que, tot i que diuen que és la reserva amb més elefants de tot Àfrica de l’oest, és complicat veure’ls, en part perquè no n’hi ha massa i perquè el tipus de savanna és bastant arbustiva de manera que costa veure els animalons. No és el lloc per anar de safari, tot i que sí que vam poder veure alguns elefants i diferents tipus d’antílops.

Una familia d’elefants africans a la reserva de Nazinga