El dia comença d’hora al nostre campament de Poli. Avui hem de caminar unes hores per arribar a conèixer els habitants de les muntanyes que envolten aquesta zona, els Dupa. Però a l’Àfrica les coses no son tan senzilles. No pots decidir fer una excursió i anar directament al punt d’inici. Hi ha rituals que s’han de respectar i en aquest cas ens toca anar a conèixer el cap expiritual dels Dyongo (no estic segura que s’escrigui així) per a que ens doni la seva benedicció per anar a la muntanya.

El cap espiritual dels Dyongo, al que hem d’anar a veure abans de començar a caminar per mostrar-li els nostres respectes i perquè ens beneeixi el camí

Ens hem de posar tots en fila, mentre el que és el cap espiritual ens diu unes parules i ens dóna la seva benedicció “batejant-nos” amb una aigua de color marronós i que fa una olor terrible de vinagre. Nosaltres, respectuosos, ens deixem beneïr preguntant-nos què dimonis portarà aquella aigua per fer aquella olor tan forta.

L’ajudant del cap espiritual dels Dyongo ens mira enriolat mentre ens van esquitxant per desitjar-nos bon camí amb una aigua que fa olor de vinagre

Tot i que hem sortit d’hora per intentar evitar la calor sofocant que predomina en aquesta terra ja sota la influència del desert, tot el procés porta el seu temps. El cap espiritual no matina pas, i ens hem d’esperar una bona estona i complir els temps que implica el ritual. Tot això significa que acabem començant a caminar a una hora que ja fa moltíssima calor. Necessitarem bones provisions d’aigua!

El camí comença planer, entre rostolls i prou pla, però ens anem acostant a poc a poc a les muntanyes i la pujada comença a intensificar-se. La calitxa no ens abandona, tot el cel està cobert. La calor apreta. Anem avançant a poc a poc per camins marcats pels peus dels habitants de la zona. No hi ha camí per a vehicles motoritzats, només s’hi pot anar caminant. De tant en tant trobem alguna resta de cabanes i camps que ara estan tots grocs per la estació en la que venim. Estic segura que després de la època de pluges, quan tots els camps estan verds, el paisatge ha de ser radicalment diferent.

La calitxa ens acompanya des que hem arribat al nord de Camerún

No és pas una caminada difícl però fa molta calor i les muntanyes pugen de forma bastant brusca de manera que es fa una mica feixuc. De tota manera, el paisatge i el nerviosisme de saber que anem a conèixer una ètnia que ben poca gent ha conegut, fan que seguim avançant il.lusionats.

Després de molta estona sense veure rastre de persones, arribem a una plana prou amunt en les muntanyes més verda, en la que hi ha un petíssim poblat que ens dóna la benvinguda. Hem arribat al poblat Dupa.

El poblat dels Dupa esta situat al costat d’un petit rierol i té zones que en la època propícia fan de camps de cultiu

La primera imatge és fascinant: les dones van vestides únicament amb una petita faldilla feta de fulles! Havia vist en d’altres viatges ètnies que encara vestien amb pells o només teles a la part de baix, però una faldilla feta de fulles, mai! Em quedo fascinada observant-los.

Les dones porten simplement unes quantes branquetes amb fulles agafades amb una tira de tela a la cintura. Aquesta és tota la seva indumentària

De nou, en arribar hem de complir amb rituals i és que ens han de donar la seva benvinguda i benedicció. Aquí ve la segona sorpresa del dia, el cap espiritual dels dupa és un noi bastant jove que es diferencia de la resta en que porta al cap un barret fet amb la pell d’un escurçó africà de llargues pues i escarificacions al rostre. Ens expliquen que aquest noi és soprenentment jove per tenir un rol tan rellevant al poblat, però sembla que el seu pare va morir abans d’hora i va haver d’agafar el relleu essent molt més jove del que sol ser habitual.

El cap espiritual dels Dupa amb el seu barret identificatiu fet amb punxes d’un eriçó africà i les escarificacions al rostre

Per al ritual de benvinguda, un ajudant del bruixot es col.loca una màscara que representa un lleó. El ritual consisteix en una mena de teatralització en la que el bruixot acaba sotmetent al lleó.

L’ajudant del bruixot es col.loca la màscara del lleó per fer el ritual

El bruixot acaba sotmetent al lleó i llavors comença la nostra benedicció

Un cop acabada la representació, ens tornen a ruixar amb aigua, que en aquest cas no fa gens de pudor i es veu ben neta. Els nois s’han de treure la samarreta i els ruixa amb una mena de raspall el tors, les mans i la nuca. En el cas de les noies (imagino que perquè algú els haurà dit que a les dones occidentals no se’ls demana que es treguin la samarreta perquè aquí les dones no porten més que la faldilla), ens permeten mantenir la roba però ens beneeixen també mullant-nos la nuca i les mans.

Després de la benedicció, les dones canten i ballen

Ens quedarem amb els Dupa fins demà així que comencem a interactuar amb ells. Les dones seuen sota un gran arbre i van conversant enriolades. M’acosto a elles. estan preparant fulles per fer les faldilles. Agafen la branqueta plena de fulles verdes i li treuen la part més llenyosa de dins la branca que surt amb facilitat. D’aquesta manera queda una branqueta flexible i plena de fulles verdes amb la que es van arreglant les faldilles. Sembla que aquesta és una tasca que els omple unes quantes hores del dia.

Faldilles de les dones Dupa

Hem parlat de la indumentària de les dones però els homes també van vestits de manera peculiar. Porten simplement una mena de faldilla més curta per davant i llarga com una cua per darrera. Quan han de seure, agafen la part del darrera i la tiren endavant creant com una mena de volquer, que els protegeix a ells i a la resta ens protegeix de visions indesitjades.

Un dels rols més importants en el poblat és el de l’home encarregat de fer els vestits de la resta d’homes. Aquest prepara les teles amb un teler enorme fet amb dues branques posades a terra i que tenen una distància entre elles d’uns 4-5 metres. El fil també el trena ell, a partir dels fruits d’un dels arbres que tenen al poblat. El que gestiona el teler, és l’únic de tot el poblat que no va vestit amb robes tradicionals i porta una samarreta i uns pantalons esguerrinxats…

El “sastre” del poblat filant

Teixint les robes que portaran els homes

Els homes Dupa també porten una mena de barretina, a excepció del que és el cap espiritual. Aquesta barretina també els identifica com a ètnia, tot i que no la fan ells, la compren quan baixen a mercat.

A més del responsable de filar el fil i teixir les teles, hi ha un altre rol asignat al poblat, el del que fa les catifes de canyes trenades que fan servir com a tanques de les cabanes o a mode de catifes per seure a terra. També ho fa al aire lliure, al costat del teler.

Els Dupa son una ètnia en vies de desaparèixer. En queden només uns 500 repartits pels poblats de les muntanyes que envolten Poli. Possiblement per temes de consanguinitat ja tenen pocs fills. De fet, és una de les coses que em sorprenen d’aquest poblat, no hi ha pràcticament nens. Acostumada a les masses de nens juganers de les visites a tota mena de poblats per diferents països africans, amb els Dupa ens trobem que hi ha pocs nens, molt pocs.

La natalitat entre els Dupa és baixa, hi ha molt pocs nens en el poblat

Passada una estona, arriben dos Dupa vestits de guerrers. Porten llances i escuts petitons. Son els responsables de la cacera. Cacen petits mamífers per les muntanyes que envolten el poblat, tot i que avui sembla que no hi ha hagut sort i no porten cap presa. És fascinant com es posen bé per a les fotos i com els agrada veure les imatges després. Com veritables professionals posen expressions serioses i agressives quan en realitat desprenen amabilitat i afabilitat per tot arreu.

Un dels guerrers-caçadors amb un semblant totalment estudiat que li encanta veure després

A la tarda anem a fer un passeig per la zona amb els Dupa que ens ensenyen els llocs importants per a ells, com el lloc on les dones van a buscar l’aigua (una font d’aigua cristal.lina i fresca) o el lloc on fan les cerimònies dels enterraments. Els enterraments son un esdeveniment important. El mort s0amortalla amb pells fins que tot el “paquet” pesa uns 200 kg. Durant 4 dies fan cerimònia amb el difunt i després els homes del poblat agafen el cos amortallat i el pugen a dalt de la muntanya on l’enterren. En acabat, fan 4 dies més de festa on la cervesa de mill corre a dojo.

El lloc on fan la cerimònia del funeral, abans de pujar el mort amortallat a la muntanya

Els Dupa cultiven mill en petites terrasses (el terreny és ben escarpat) i també cacau. S’alimenten del mill, que molen a dins les cabanes (sempre havia vist les pedres de moldre a l’exterior, però els Dupa tenen una cabana específica per a això) i el que cacen els guerrers per les muntanyes. Pel poblat corren algunes gallines, però no tenen ni cabres ni vaques. Les celebracions les reguen amb cervesa de mill.

Cabana on molen el mill

A la nit, amb la lluna plena, els Dupa celebren una festa, aprofitant que estem per allà. La imatge és màgica, amb la lluna emergint per darrera la gran muntanya que hi ha al costat del poblat amb música de tam-tams i percusió metàl.lica i una corna que fa de trompeta. Les dones canten i tots ballen. La festa comença quan la lluna surt de darrera la muntanya, esperen el moment exacte. La cervesa de mill té també el seu paper principal en la celebració.

La lluna plena surt per darrera la muntanya i els Dupa comencen la seva celebració

Al dia següent seiem sota un dels grans arbres del poblat i acabem de compartir estona amb els Dupa, ens ensenyen com fan foc amb una pedra i una mica de palla i ens parlen de la dot que cal per un casament Dupa (una pell de cabra, una pell de vaca, una vaca, una cabra i un vestit). Em pregunto on redimonis estaran les vaques i les cabres de les dots que han rebut els que viuen al poblat perquè no es veuen per enlloc.

Ens han acollit amb curiositat i amabilitat, ensenyant-nos la seva vida i la seva cultura. No puc evitar pensar com en som d’afortunats d’haver conegut una ètnia que està en vies de desaparèixer. Passar dos dies amb ells ha estat una experiència meravellosa.

Quan visites ètnies remotes, sempre t’ensenyen com fan foc. Potser és repetitiu, però no deixa de ser fascinant que encara avui hi hagi qui ha de fer foc d’aquesta manera.

Acabades les cordialitats i els agraïments, ens disposem a baixar de nou cap a Poli. En aquest cas fem el camí per una altra banda, de manera que no repetim paisatges. La baixada és molt menys feixuga, tot i que també fa calor i la calitxa segueix allà. De baixada veiem algunes cabanes i la gent ens saluda encuriosida. Poques vegades hi ha blancs en aquesta zona. En una de les cabanes, l’home de la casa ens convida a entrar per conèixer la seva dona i el seu petit. El petit està amb febre i li han pintat els ulls. Sembla que és una mena de ritual perquè es posi bé.

Arribats a Poli assistim a una cerimònia dels nobles de la ciutat. Van de la mesquita fins a la casa del Lamido, on ens conviden com a mostra de benvinguda al seu poblat.

Els nobles de Poli

Els nobles van vestit amb robes molt colorides i música de timbals que els acompanya per creuar d’una banda a l’altra del carrer.. El lamido va cobert amb un gran parasol. La resta d’habitants del poble estan a banda i banda del carrer asseguts per veure passar el lamido i la seva cort de nobles.

El lamido amb la seva cort al voltant

Ens conviden a entrar a la reunió que té el lamido amb els seus nobles. Hem de restar en silenci i quiets fins que ens donin el torn. El lamido es dirigeix a nosaltres en acabat, però no ho fa directament, té un ajudant al costat que ens parla en el seu nom. Nosaltres tampoc podem parlar directament amb ell, hem de fer el pas de parlar amb el seu ajudant. Sembla quelcom tret d’un altre segle!

El lamido de Poli

En acabat tornem al campament per fer la visita a un altre poblat Mbororo ja sedentari en el que ens passem la tarda jugant i cantant amb els nens de la zona. L’endemà desfem el camí i anem en direcció sud fins a arribar al tren per la lenta carretera. Un llarg trajecte de tren ens portarà de nou a Yaoundé, la capital.

El viatge està arribant al seu final, però encara ens queda visitar una reserva de ximpancés que us explicaré al proper post.