El nou vehicle funciona! Hem dormit a l’hotel i de bon matí hem continuat el nostre camí cap a Poli, des d’on descobrirem les cultures Mbororo i Dupa. Anem direcció nordoest, apropant-nos a la frontera amb Nigèria. La carretera és bona però el camí és llarg, estarem tot el dia en ruta. En general el viatge es còmode però els darrers 20 km la cosa canvia. El ferm és tremendament irregular i avancem pesadament. Cada km és un triomf!

El paisatge ha canviat, ara és un paisatge sec, àrid i fa moltíssima calor. Quina diferència amb la frescor i la humitat del bosc primari on vivien els pigmeus! Finalment, entrada la tarda, arribem a Poli. Ens allotgem en un campament fet per cabanes fantàstic. A més hi ha una zona comú on hi ha les dutxes i els banys. Dins la cabana hi ha llangardaixos enormes. Agraïm la seva presència, son els qui s’encarreguen de mantenir la cabana sense bitxos!

Abans que caigui la nit sortim a fer una visita a la gent que viu al voltant del campament. Son de la ètnia Mbororo, d’origen nilo-saharià, del grup conegut com a peüls, que ja he tingut ocasió de veure en altres llocs de l’Àfrica com Burkina Faso i Benín. Son un poble que segueix aferrat a la vida tradicional seminòmada desde fa segles.

Els mbororo son alts i estilitzats, cosa que va aliniada amb la seva dedicació, la cura dels ramats de cabres i vaques de forma semi-sedentària. La conformació estilitzada està adaptada a la vida nòmada amb el recorregut de llargues distàncies en busca de pastures pels seus ramats. Com en molts altres pobles nilòtics, el bestiar, i especialment les vaques, tenen una importància molt gran en l’estatus social de les famílies.

La búsqueda de pastures pel seu bestiar és la ocupació dels homes Mbororo

Quan fan els seus assentaments semi-permanents construeixen cabanes de canya amb una forma molt peculiar que no us sabria descriure, millor ho veieu a la imatge. Quan els Mbororo decideixen establir-se de forma més definitiva, canvien la manera en la que construeixen les seves vivendes, fan servir adob enlloc de canyes.

Cabanes típiques de la ètnia Mbororo

Arribem a l’hora de sopar i les cuines de les cabanes (situades a l’exterior amb un foc a terra) estan treballant mentre els nens esperen i els ramats retornen a casa per passar la nit.

Tot i que la religió dels Mbororo és predominantment islàmica, segueixen mantenint vincles amb creences més ancestrals.

Els nens Mbororo son educats en l’islam

Una de les principals característiques que identifiquen als Mbororo son les escarificacions i els tatuatges que mostren en el rostre. En general son una ètnia com hem dit abans estilitzada i de gran bellesa, però a més les dones decoren els seus rostres amb delicats tatuatges. Aquests tatuatges tenen un efecte magnètic, és impossible apartar la mirada de les cares d’aquestes dones!

Noia Mbororo amb els tatuatges tradicionals

Amb els anys, la pell s’enfosqueix i els tatuatges costen més de veure

No tots els Mbororo mantenen la tradició dels tatuatges, de fet, uns dies després d’aquesta visita anem a un assentament permanent Mbororo molt a prop de Poli i no hi ha rastre d’aquests tatuatges en els rostres femenins.

En aquesta imatge es pot veure com els tatuatges en ocasions van acompanyats d’escarificacions

Una dona Mbororo amb el seu petit de l’assentament permanent. En aquest cas, no es fan tatuatges ni escarificacions al rostre

Un cop s’ha post el sol, anem a descansar per agafar forces per anar a conèixer una altra ètnia, molt minoritària, els Dupa, però això us ho explicaré en el proper post.