Avui començarem a explorar el parc nacional de Hwange. Hwange és el parc nacional més gran de Zimbabwe i es troba a l’oest del país, prop de la frontera amb Botswana i a uns 100 km de les conegudíssimes cataractes Victòria. Moltes de les espècies que avui habiten Hwange van estar a punt de desaparèixer de la zona per la manca de restriccions de caça que van imperar en la època colonial.

Hwange es troba molt a prop del Kalahari i això fa que el seu sòl arenós i la sequera facin que hi hagi molt poca aigua. De fet, part de la feina de conservació que s’hi fa consisteix en obrir pous on la fauna pot anar a calmar la seva sed. Aquests pous permeten la supervivència de 3/4 parts de la fauna del parc, així que no és una cosa menor.

Tot que hi ha grans tolls d’aigua, la zona està molt seca

De fet quan nosaltres visitem la zona, la sequera es fa evident. La gran majoria de zones en les que es veu hi ha hagut aigua de forma habitual, estan seques. Això dificulta la visualització de fauna, que es mou entre els parcs colindants en busca d’aigua.

Un altre factor a tenir en compte pel tema de la escassetat d’aigua és la enorme població d’elefants del parc. N’hi ha moltíssims de manera que les necessitats d’aigua encara es fan més pal.leses ja que cada elefant consumeix més de 200 litres d’aigua cada dia.

El bany a la tarda dels elefants en el que es refresquen i recobreixen de fang

Al parc hi ha tota mena de fauna, antílops de tot tipus, elefants, jirafes, alguns primats com els babuins, lleons, voltors i tot el que ens puguem imaginar. Però el cert és que, degut a la sequera, es fa una mica complicat trobar-los. És un parc arbustiu en algunes zones de manera que molts animals es poden amagar i passar-nos desaparcebuts i la majoria de tolls on els guies esperen que trobem fauna estan secs o gairebé secs.

La sequera al 2019 ha estat intensa, uns mesos després de tornar nosaltres del viatge, apareix a les noticies la gran sequera de Zimbabwe que està provocant la mort de molts elefants. Al novembre de 2019 fins i es traslladen elefants de Zimbabwe a zones que els puguin proveure d’aigua i que no suposin un risc per la resta d’espècies.

A Hwange també podem veure antílops sabre. En veure’ls, i estant tant a prop del Kalahari, penso que deu ser un tipus d’òrix. Tenia la idea que els òrix que havia vist a Namíbia estaven només en aquella zona desèrtica, però en arribar a Hwange vam poder observar un animal que si no era el mateix s’hi assemblava molt, eren antílops sabre. No son la mateixa espècie ni el mateix gènere però si que pertanyen a la mateixa família, la dels Hippotraginae, que ve de cavall que sembla un boc.

Tres antílops sable

Son antílops del tipus bòvid però en realitat tenen aspecte més de cavall que de vaca, per dir-ho d’una manera fàcil. Tots ells tenen llargues banyes que semblen espases, d’aquí el nom dels antílops sabre. Potser l’òrix té les banyes més rectes i llargues, però és indubtable que s’hi assemblen molt.

També tenim la oportunitat de veure un ritual de conquesta d’uns petits antílops, anomenats steambocks. La femella orina per mostrar el seu atractiu al mascle, curiós si més no…

Steambocks al parc de Hwange

Una femella de kudu fuig en sentir la remor del 4×4

Pero el que més em va cridar l’atenció del parc de Hwange és un ocell. Es tracta del que es coneix en anglès com a Hornbill o Calao en castellà i calau en català. Normalment haig de reconèixer que no paro massa atenció a les aus, però en aquest cas faré una excepció (no tinc res en contra de les aus però no em criden massa la atenció).

Resulta que al Rey León, el musical i la pel.lícula hi ha un personatge que a mi em resulta especialment divertit, en Zazú.

En Zazú es el majordom del rei que se suposa que ve de tot un llinatge de majordoms que han servit als reis anteriors a Mufasa i Simba. Hi té un paper rellevant ja que la seva funció consisteix a vigilar el territori i explicar al rei tot el que hi passa. El personatge resulta divertit i està constantment volant al voltant del cap del rei i dels personatges amb els que interactua, donant la sensació que és omnipresent.

Donc bé, en Zazú és un tipus de calau, aquesta au que us comentava que es veu amb tanta facilitat al parc de Hwange i que havia vist en altres indrets però potser no tants. El cas és que aquests ocells van apareixent constantment revolotejant al voltant del 4×4. Costa veure’ls parats i quiets però estan sempre presents. Fins i tot la manera de volar del personatge tant a la pel.lícula de Disney com al musical és molt similar ja que va volant donant voltes sobre si mateix i canviant de trajectòria constantment. És cert que en el nostre cas no era el mateix individu que estava tota la estona a sobre nostre, però no és menys cert que la sensació d’omnipresència la teniem. Sempre hi havia un calau volant al nostre voltant.

Un calau al parc de Hwange

Els nostres conductors segueixen intentant aconseguir que veiem lleons. Sembla que al parc n’hi ha força però no estem tenint sort. Finalment, creuant una gran part del parc, arribem a una zona oberta amb palmeres, la vegetació ha canviat. En un racó veiem un grup de voltors esperant pacientment. El conductor somriu, sembla que ha trobat el que buscava.

Veure un grup de voltors sempre és presagi que hi ha algún cadàver a prop

Efectivament, els voltors no estan allà per res. A uns metres hi ha un gran lleó mascle estirat al costat del cos d’una cria d’elefant. Té tot el morro ple de sang i clarament ja s’ha atipat i està esperant que li baixi el dinar per moure’s cap a una altra zona. Ja no menja, però respira amb dificultat. És el segon cop que em trobo un lleó així, sembla que quan mengen, mengen tant que després han de reposar fins que es poden tornar a moure. La imatge és dura, l’elefantet era ben petit. Però el cert és que molt probablement estava ja mort i el lleó està aprofitant aquest cos ja que un lleó sol no es pot enfrontar mai a un elefant i tot i que aquest és petit, segur que estava acompanyat de la mare i la resta del grup.

El lleó al costat del cos de la cria d’elefant després del festí

La natura de vegades és dura, però es real.

Potser aquest lleó que vam veure era parent del lleó més cèlebre de Hwange i m’atreviria a dir del món, Cecil. El lleó Cecil era la atracció del parc de Hwange, on l’estaven estudiant. Tenia 13 anys al 2015 quan el dentista americà Walter Palmer va disparar-li primer amb un arc i després amb un rifle. Lamentablement, encara avui hi ha pràctiques de cacera autoritzades i, tot i que inicialment Zimbabwe reclamava la extradició del dentista, sembla que els papers estaven en regla, havia pagat 40.000 dòlars per matar-lo. El dentista aquest ha fet tuits bastant deplorables després de tot intentant treure-li importància al fet d’haver matat al lleó.

El cas és que, pel que ens expliquen al lloc, la cacera dins el parc està prohibida. Però els animals no hi entenen de límits del parc. De manera que quan volen caçar algun animal que esta dins el parc, les xarxes de caçadors l’empenyen cap a l’exterior del parc, espantant-lo, de manera que després el “valent” caçador ric que ha pagat per fer una execució pot fer-ho i queda totalment protegit perquè no ha caçat dins els límits del parc.

Ho he dit altres vegades, trobo que la cacera esportiva, pel simple fet de tenir un trofeu, és un esport que no té cap sentit avui en dia. Sobretot quan parlem d’espècies que tenen poblacions minvants. Cal protegir-les, molt, activament, si volem que demà tothom pugui veure un d’aquests magestuosos animals en viu i no s’hagi de conformar amb veure’ls en fotografies o documentals.

Fins que els lleons expliquin històries, els caçadors seran sempre els guanyadors

Acabem la visita a aquest parc en el que hem passat dos dies descobrint la seva fauna. És un parc enorme i sense cap mena de dubte un molt bon lloc per veure elefants. Potser en èpoques de més aigua també altra fauna, però el que és indubtable és que no està gens massificat i es pot viure la veritable experiència de veure fauna salvatge sense trobar altres viatgers per tot arreu.

Hwange algun dia formarà part del que es coneix com a Kavango Zambezi Transfrontier Conservation Area, un projecte que busca protegir una àrea tan gran que serà la més extensa del món i del que en formaran part cinc països (Angola, Botswana, Namibia, Zàmbia i Zimbabwe). Aquest gran projecte inclourà meravelles com les Cataractes Victòria i el Delta del Okavango, i allotjarà la població d’elefants més gran del món. Esperem que algun dia sigui una realitat i que no sigui massa tard per a algunes de les espècies que habiten la zona.