En el darrer dia visitant Vietnam abans de retornar a Hanoi per les darreres compres i deliciosos menjars, ens entretindrem coneixent algunes de les ètnies minoritàries que habiten a les muntanyes. El primer que fem és visitar un poblat de la ètnia Thai (antigament coneguts com Siamesos). Originàriament van venir de la zona de Tailàndia i son un grup prou extens, aproximadament un milió i mig. Es dediquen principalment a la artesania, sobretot les mantes que teixeixen de fantàstics colors.

Els teixits que venen als turistes del seu propi país son una de les principals eines de subsistència dels Thai.

Una de les característiques més curioses d’aquesta ètnia son les cases, que construeixen amb bambú i sostres de palla però que estan elevades.

Moltes d’aquestes cases tradicionals avui estan acondicionades per rebre els turistes en les seves excursions a la muntanya propera a Hanoi (majoritàriament son turistes locals)

En el nostre passeig per descobrir aquestes aldees Thai i admirar les seves peculiars construccions envoltades de camps d’arròs que ofereixen una collita a l’any, ens trobem amb una imatge que em va meravellar. Una dona amb una edat que seria incapaç de definir està ajupida rentant una petita peça de roba en un petit canal d’aigua. S’aixeca i ens quedem impressionats. Sembla de vidre. Deu tenir tots els anys del món. El nostre guia li pregunta la edat, i ens diu que no ho sap, però més de nouranta. Jo diria que potser fins i tot més de cent. No puc evitar llegir en les seves arrugues a la pell el patiment pel que deu haver passat. En la seva vida, el seu país ha sofert com a mínim tres guerres, la dels francesos, la dels americans i la dels japonesos. De ben segur ha perdut ascendents, germans i potser fins i tot marit o fills en aquests conflictes. I ella resisteix. Segueix passant els dies amb un petit remans de pau a les acaballes de la seva vida. Va ser un dels moments més emocionants del viatge.

Les arrugues i la expressió reflexen el patiment immens d’una dona en que ha viscut tres guerres.

Acabada la visita als Thai, ens dirigim encara més amunt per la muntanya per conèxier els Hmong. Els Hmong (també coneguts com a Mong) son un grup ètnic provinent de les muntanyes del sud de la Xina. Van començar la seva migració en el segle XVIII per inestabilitat política i buscant terres cultivables. Durant les guerres d’Indoxina, França i Estats Units van reclutar amb els seus serveis d’intel.ligència molts joves Hmong per lluitar contra les forces del Vietnam. Aquesta operació de les agències d’intel.ligència es coneix com la Guerra Secreta que va passar durant la guerra de Vientam i la guerra civil de Laos. Després de la guerra, centenars de milers de refugiats Hmong van haver de buscar asil polític a Tailàndia.

Els Hmong viuen a dalt d’escarpades muntanyes en una zona que sorprèn per les baixes temperatures. Vesteixen de color negre però cada sub-ètnia es diferencia pels colors amb que s’adornen els vestits. Així hi ha els Hmong negres, vermells i blaus. En aquesta zona i, per primera vegada en el viatge, els nens corren i juguen pel carrer. Trobem nens dispersats entre els poblats per tot arreu. Sembla que en aquesta zona de ètnies minoritàries la política de restricció a dos fills per família no té tanta aplicació.

Nena dels Hmong vermells

És bonic de veure com tots, especialment les nenes, van vestits de forma tradicional. Desconfien dels visitants occidentals. No s’acosten i no volen jugar amb nosaltres. Amb dificultats aconseguim que algunes s’acostin i els fem algunes fotografies que els ensenyem. Però la visió de sí mateixos no provoca el joc al que estic acostumada quan visito poblats africans.

Faldilles de Hmong vermells esteses entre la colza

Veiem uns balls que coincideix que tenen el mateix dia en un gran descampat. Passejant per les aldees trobem moltes dones cosint les seves tradicionals teles. Els paisatges i els colors son fascinants però és ben clar que el poble vietnamita en general ha patit tant que s’ha tornat desconfiat.

Dona Hmong vermella cosint una faldilla

Després de visitar diverses aldees, ens dirigim de nou cap a Hanoi, on passarem la darrera nit i farem les darreres compres abans de tornar cap a casa.