Sudan, juntament amb Sudan del Sud, un dels països més nous d’Àfrica i del món ja que els dos es van dividir al 2011. Amb una situació de dictadura amb la religió com a àrbitre de totes les actuacions, és un dels pocs països d’Àfrica negra en el que la història es fa present per haver format part d’una de les grans civilitzacions, la dels Egipcis. La zona de Sudan és el que es coneixia com la Nubia o Alt Egipte. Comença l’aventura per descobrir tot el que té per oferir la terra en la que viuen els descendents dels Faraons Negres.

Arribem de nit a Khartoum i ens dirigim directament cap a l’hotel. Abans del viatge hi ha hagut algunes revoltes que possiblement faran que la nostra ruta pateixi petites modificacions per evitar grans concentracions de gent. Sembla que darrerament quan hi ha un lloc en el que es concentra molta gent hi ha grups que inicien manifestacions que son reprimides amb cruesa per la policia i els militars. Sudan és una dictadura i això significa que la pau i la revolta estan separades per una linia molt fina, que en qualsevol moment es pot atravessar sense ni adonar-se’n. Us aniré explicant el que hem après de la situació del país en el nostre recorregut.

Ens recull a l’aeroport la Carla, una guia d’origen italià que només arribar ens fa notar la seva energia i coneixement del país i la seva feina. Només cal veure com es mou per l’aeroport, com es dirigeix als sudanesos en àrab i la decisió que mostra. Ens explica que porta 16 anys fent de guia al país i es confessa (i se li nota) una profunda enamorada de Sudan i, sobretot, de la seva gent. Tindrem la oportunitat d’entendre’n els motius.

Farem la primera nit al mític Hotel Acropole. És un hotel que porta moltíssims anys i també és el lloc on resideix el cònsul de Grècia a Sudan. És un hotel senzill però net i comfortable que resulta ser el “campament base” de la majoria d’expedicions arqueològiques. Sí, Sudan és un país de jaciments arqueològics. I no només van ser els egipcis que hi van deixar emprempta. També hi ha restes cristianes, de civilitzacions pre-egipcies i fins i tot prehistòriques.

Després de la nit al Hotel Acropole (bé, les poques hores que podem dormir perquè el vol ha arribat bastant tard a la nit i sortim de bon matí), fem una mica de canvi a moneda local al mateix hotel. L’avantatge de canviar a l’hotel és que el cònsul de Grècia et torna a canviar a euros a la tornada si te n’han sobrat, cosa que no aconsegueixes en els bancs ja que la moneda de sudan (la lliura sudanesa) es devalua minut a minut. Un cop canviats els diners ens enfilem en els 4×4 per començar el nostre camí cap a Old Dongola. Per fer-ho hem de creuar el conegut com a Desert Occidental per evitar una de les corves que fa el riu. Ens dirigim cap al nord endinsant-nos en aquest immens desert de sorra daurada entre les seves dunes.

Al costat de la carretera hi ha petites construccions a cobert amb camastres i taules a dins, lloc de descans dels viatgers en busca d’una mica d’ombra

És un camí llarg que ens ocupa tot el dia. De tant en tant anem fent parades per estirar una mica les cames i contemplar el paisatge. El desert sembla no tenir final. En aquesta zona pràcticament no hi ha poblats ni gent, més enllà de les parades que veiem als costats de la carretera amb ombres i sempre amb tines d’aigua plenes per calmar la sed dels viatgers. Sudan és un país hospitalari, que té grans tines d’aigua per tot arreu pensant en el que ve de fora sotmès a la inclemència del desert.

Cap a l’hora de caure el sol, ens allunyem de la carretera i ens endinsem entre les dunes. Ens parem al darrera una gran duna on muntem el campament. El silenci és infinit, només se sent el soroll dels conductors i els cuiners que fan broma mentre preparen el sopar. Durant el dia la temperatura ha estat agradable però en el moment en el que cau el sol, baixa de cop i l’hivern al desert es fa evident. Sopem a la intempèrie gairebé sense parlar. Hem dormit poques hores i el dia ha estat un dia llarg de trajecte per carretera. El fred (i la manca de cervesa o vi, ja que l’alcohol està completament prohibit al país) fa que només pensem en ficar-nos a les tendes!

Quan ja som a les tendes dormint s’aixeca una gran ventada que fa que la sorra colpegi les parets constantment. Arribo a sortir fora pensant que s’ha deixat anar un dels vents però no, és el vent que mou amb virulència la sorra i aquesta es va acumulant al voltant de la tenda (i fins i tot dins,, ja que és tan fina que entra dins la tenda). Aquesta deu ser el que la Carla anomenava “la mítica i llegendària pols de Sudan”, es fica per tot arreu!

Al matí fem una passejada per les dunes mentre acaben de desmuntar el campament. El vent fa petits remolins que dibuixen les dunes canviants. Son molt més petites que les del Namib, però igualment son precioses.

Dunes del desert occidental de Sudan

El vent dibuixa patrons preciosos sobre la sorra banyada amb la llum daurada del matí

Estem força a prop del que es coneix com a Old Dongola i en poca estona estem davant unes grans cupes d’adob força grans. Som al cementiri d’Old Dongola.

Cementiri d’Old Dongola

Aquestes grans cupes fetes d’adob assenyalen o commemoren la mort de personalitats importants dins la comunitat musulmana. Son completament buides i en entrar per la petita porta ens arriba una bafarada amb molt mala olor. Resulta que en aquestes cupes hi viuen centenars de rats penats i la poca ventilació del lloc fa que la olor sigui horrible, gairebé piquen els ulls. No son tombes molt antigues, de fet el cementiri segueix en actiu, i la forma ens comenta la Carla que és per influència turca. Entre les cupes hi ha petites construccions quadrades que es corresponen a petites mesquites.

Al voltant de les grans cupes hi ha tot te petites muntanyetes totes disposades en la mateixa direcció. Es tracta d’un cementiri musulmà però a més mostra característiques pre-islàmiques com per exemple que la part que es correspondria amb el cos del difunt està coberta a la muntanyeta per cantos rodats de color blanc que tenen la funció d’allunyar els mals esperits. Al voltant de les pedres blanques hi ha una corona de pedres negres. Això és per influència dels Kerma (que us explicaré en un altre post sobre aquest viatge, però ja us anticipo que la civilització Kerma és una civilització de la que es coneix poc però sí que se sap que era la que hi havia a la zona de Sudan abans que arribessin els egipcis). A sobre de les pedres blanques hi ha un altre element que no és pas musulmà i és que s’hi diposita una fulla de palmera. Aquesta tradició té origen meroític (una altra civilització que coneixerem més endavant en el viatge, que és la que va ser hereva dels egipcis quan aquests ja no estaven en aquesta terra).

Tomba musulmana amb influències kerma i meroítiques i la cupa d’influència turca al fons

Un cop visitat el cementiri, ens dirigim caminant cap a una gran construcció que es veu al fons. Es tracta d’una gran fortalesa, el Palau Reial de Old Dongola, regne cristià que hi va haver a Sudan. Old Dongola va ser fundada al segle V amb la fortalesa i la ciutat que va crèixer al seu voltant. Va ser la capital del regne cristià de Makuria. Per això hi ha un Palau Reial que fins no fa massa es podia visitar però actualment resulta perillós ja que sembla que hi ha zones amb risc d’enfonsament. Es tracta d’un palau de 3 pisos que es va construir al s.VII. Té una cisterna d’aigua de la que surten unes xemeneies que tenen la funció de refredar l’aire com si es tractés d’un aire acondicionat. Al 1313 el rei que hi havia en aquesta zona es va convertir a l’islam de manera que va ser convertit en una mesquita.

El Palau Reial d’Old Dongola

El Palau Reial està situat sobre un petit turó que li ofereix vistes sobre el Nil amb una posició estratègica. Al voltant del palau hi ha les restes de la ciutat gairebé cobertes de la fina sorra. La zona de la ciutat va estar habitada fins a principios del s.XX quan van definir el lloc com a zona d’interés arqueològic. Entre les runes de la ciutat hi podem veure les restes d’una petita esglèsia copta de forma cruciforme en la que fins i tot es conserven restes de parets encalades i d’alguns frescos que representen la Trinitat.

Les restes de la ciutat d’Old Dongola a la vora del riu Nil

Continuem el nostre passeig i ens trobem amb les restes de les columnes de granit de color rosa d’una gran esglèsia que es va edificar per celebrar els contractes comercials del regne de Dongola amb Bagdad. El granit de color rosa en aquesta zona provenia de la cantera d’Aswan.

Les restes de la gran església amb les columnes de granit rosa i el Palau Reial al fons

A Sudan hi va haver fins a tres regnes cristians en la història, que van anar ascendint el curs del riu Nil. El primer regne cristià es va establir entre la primera i la segona catarata del Nil (les catarates es conten des del nord cap al sud ja que l’ordre el van establir els egipcis conforme anaven “pujant” pel riu) i tenia la capital a Faras. El segon regne cristià va tenir la capital a Dongola i el tercer a prop de Karthoum. Es tracta de regnes cristians monofisites, que només reconeixen en Jesús la part de déu, no la humana, per això son coptes.

L’Islam comença al s.VIII i molts van a fer comerç des de la península aràbiga. Des del s. XI els àrabs i els cristians comercien a la zona de Sudan, però els àrabs sempre han dominat més el comerç. Els cristians havien de pagar més per a poder vendre a Alexandria ja que Egipte havia abraçat l’Islam i per això els regnes cristians de Sudan comencen a convertir-se a partir del 1200 d.C. Al 1400 ja s’havien convertit tots els regnes. No va ser una conquesta, va ser una conversió progressiva i en gran part per conveniència.

Però els coptes no han desaparegut del tot de Sudan, encara hi ha una petita comunitat. Des de la independència al 2011 i amb la implantació de la llei islàmica, se’n veuen menys, però encara existeixen.

Acabada la visita ens dirigim a un poblat on entre oasis ens prenem un bon cafè sudanès amb gingebre. Continuaem el nostre camí seguint el Nil en direcció al Nord, seguint el que es coneix com el desert Nubi. Però això us ho explicaré al proper  post.