Tercer dia a Merzouga. Hem passat la nit en una haima al bell mig del desert. Matinem per veure un dels espectacles més fascinants, la sortida de sol. Ens enfilem per la duna (també anomenada erg) i podem observar com el poderós sol del desert s’aixeca banyant de llum daurada tot el que ens envolta. L’espectacle és encegador i alhora no podem apartar-ne la vista. Els dromedaris esperen tranquils. El silenci s’instaura i ens concentrem en el moment màgic que estem vivint.

El sol s’aixeca lentament darrere les dunes

En acabar la sortida de sol, baixem de nou a la zona del campament, on ens espera un bon esmorzar. Seguidament, tothom a les seves montures i tornem a passejar per les dunes amb els dromedaris, aquest cop amb el sol que s’aixeca mentre veiem com ens allunyem del campament sota una de les grans dunes.

El campament que ens ha allotjat aquesta nit es veu minúscul sota una de les grans dunes del desert de Merzouga

Els dromedaris van tan junts en fila índia que pots sentir l’al.lè del que va darrera teu a la teva esquena

Les dunes amb la llum del matí agafen un to més daurat

Les dunes d’aquesta zona, conegudes com Erg Chebi, tenen una llegenda que diu que quan una família va negar la hospitalitat a una dona pobra i el seu fill, Déu es va ofendre i va sepultar la família sencera sota les dunes de sorra. Si les dunes ja eren màgiques, només els faltava una llegenda per acabar-les de fer inoblidables.

Arribem a l’hotel i recuperem les habitacions per donar-nos una dutxa i poder seguir amb el dia. Avui és el darrer dia que passarem al desert i sento que m’atrapa la nostàlgia i una certa tristesa de saber que marxem d’un lloc tan fascinant. Seguim descobrint els secrets d’aquesta zona del Sàhara amb Marrakech Sahara Tour.

Si hi ha quelcom que sigui imprescindible per la vida, això és l’aigua. L’aigua és vida i sense ella només hi ha mort. Els berebers ho tenien molt clar i se les van ingeniar per aconseguir-la en els llocs més inesperats. Anem a visitar una zona de cultiu bereber. L’aigua es fa venir des de l’interior de les dunes per una mena d’aqüeductes subterranis que tenen una sortida que sembla un pou cada X metres.

L’aqüeducte subterrani porta aigua desde l’interior de les dunes fins a les zones fèrtils

Aquest fluxe d’aigua continu va per sota terra durant gairebé tot el camí, fins que arriba a la zona on la terra és fèrtil. Allà, el canal es fa exterior i entra en un oasis creat per la destra mà dels berebers. Cada família de la zona disposa de 3 hores setmanals per a regar la seva parcel.la. D’aquesta manera, es reparteix l’aigua entre tots els habitants i tothom té possibilitat de cultivar la seva terra i treure’n un rendiment, ja sigui per autosubsistència o per vendre al mercat. Ens hi endinsem i veiem la magnífica vegetació que hi creix.

El canal s’exterioritza quan arriba a la zona cultivable i llavors van repartint l’aigua en les ramificacions tancant accessos amb fang

Resulta curiós veure petits camps de blat amb palmeres intercal.lades, ja no només per les palmeres, sino també perquè son petits. Nosaltres estem acostumats a veure les grans extensions de blat i altres cereals que es cultiven a la nostra terra.

En els camps s’hi cultiven cereals, productes d’horta com faves i pèsols i també farratge pel bestiar

Les palmeres datileres es troben per tota la zona però el dàtil es recull entre octubre i desembre

En acabar ens en anem a veure un llac gegantí, on de vegades es poden veure flamencs que també està flanquejat per dunes. Un cop més, el desert ens sorpren. Les vistes son espectaculars i hi regna una calma abrumadora. El llac s’anomena Dayet Serji. Hi parem una estona i el voregem amb el 4×4 per intentar veure algun flamenc, però no estem de sort. De tota manera, amb flamencs o sense, la visita és més que merescuda.

Les dunes en la llunyania semblen un decorat impossible

Els 4×4 queden dalt del turó mentre nosaltres ens acostem a verificar que l’aigua és de veritat i no un miratge

Bicicletes i ciclomotors rovellats sempre adornen les fotografies en aquests països

 La següent visita és al que els locals coneixen com el poblat dels negres i que té el nom de Khamlia. Aquest poblat ha estat habitat per una barreja de berebers, àrabs i diferents tribus sub-saharianes i hi predominen els anomenats Gnawas, que son els descendents dels esclaus provinents de l’Àfrica Negra. Només arribar, ens fan passar a una sala i ens ofereixen el tan llegendari té marroquí. Com sempre, deliciós!

La hospitalitat al desert és inacabable

En les rutes per les que els van portar els tractants d’esclaus des de Sudan, Senegal i Mali, van crear cançons amb les que cantaven les seves penúries en el viatge, similar al tan conegut blues dels esclaus americans, i avui el poblat és conegut pels seus cants i balls. Quan canten i ballen mouen tot el cos exceptuant el cap i entren en una fase de meditació (és una mena de sofisme).

Els homes ballen movent tot el cos exceptuant el cap mentre van tocant les “castanyoles” metàl.liques

Molts dels habitants de Khamlia son descendents d’esclaus subsaharians

Els instruments: un llaúd, un tambor i unes castanyoles metàl.liques

Després de l’espectacle tornem cap a l’hotel a descansar (la nit al desert no és com la resta, necessitem descansar) i al vespre sortim a veure la darrera posta de sol des de les dunes. A tots ens embriaga una sensació de tristesa, nostàlgia i melancolia per haver de deixar aquest lloc que ens ha donat tan bons moments i en el que ens hem trobat amb el nostre propi ser.

Mentrestant, veiem com el sol cau darrera uns núvols de pluja. Així, la que havia de ser la nostra última posta de sol al desert perd protagonisme davant la increïble lluna plena que ens il.lumina les dunes per assegurar-se que les tindrem a les nostres retines per sempre més.

Al desert també hi plou. No ens va caure a sobre, però sí a prop, amagant els núvols el sol en la seva posta

La lluna plena apareix darrera les dunes, magnífica!

La silueta de les dunes perdura en la nit quan la lluna és plena

Tinc la certesa que tornaré a visitar aquest desert, molt per veure, molt per descobrir. He observat, respirat i sentit el desert i la companyia dels qui hem coincidit en l’espai i el temps en aquest viatge.