HI havia una vegada un pescador que era molt i molt pobre. Cada dia sortia a pescar amb la seva barqueta i portava amb ell una miqueta d’arròs pel seu dinar durant la jornada. En acabar de dinar, netejava el plat amb el que havia menjat esbandint-lo a l’aigua del mar. Així, dia a dia, pescava el suficient perquè ell i la seva família poguéssin sobreviure a Madagascar

Sota l’aigua hi havia un món que ningú no coneixia. Aquest món estava governat per un rei i una bella princesa. Un dia, la princesa es va posar malalta, molt malalta. El rei va consultar tots els seus assessors i van anar a veure el mag del regne, que li va dir que la única manera de poder curar a la princesa era que pogués prendre una mica d’arròs.

En el món subaquàtic era impossible aconseguir arròs de manera que el rei va enviar als seus esclaus a buscar arròs més enllà dels límits del seu regne. La casualitat va fer que trobéssin dos granets d’arròs que li havien caigut al pescador a l’aigua en esbandir el seu plat. Els esclaus van portar l’arròs al rei i li van donar a la seva filla.

Tal com havia predit el mag del regne subaquàtic, la princesa es va curar en prendre l’arròs i el rei no cabia en sí de la seva alegria. Va ordenar als seus esclaus tornar al lloc on havien trobat l’arròs i portar-li la persona que l’havia llençat a l’aigua per conèixer-lo.

El pobre pescador no volia baixar sota l’aigua quan el van trobar. Els esclaus insistien i el pescador va voler saber per què ho feien.. Els esclaus li van explicar que el rei volia veure’l per agrair-li i donar-li un regal. El pescador es seguia negant però els esclaus el van agafar i se’l van endur cap al fons de l’aigua.

Els habitants del món subaquàtic eren molt semblants a nosaltres. El rei li va oferir molts diners com a agraiment per haver salvat la seva filla però el pescador, amb humiltat, va rebutjar-ho perquè considerava que era massa per dos grans d’arròs. Llavors el rei li va atorgar la capacitat d’entendre el que parlaven els animals entre ells.

De tornada cap a casa, el pescador va sentir com parlaven dos corbs i els podia entendre. Sorprès, es va quedar meravellat escoltant els corbs que deien que prop del gran tamarind hi havia un tresor que només ells coneixien i que els humans no tenien ni idea que existia.

El pescador es va aixecar i va anar a casa sense dir res a ningú. Al matí va tornar sota el gran tamarind i allà va trobar el tresor. Però només en va agafar quatre peces que va donar a la seva dona. Al llarg de la seva vida va anar agafant petites quantitats que portava a casa després de la jornada de treball a l’aigua. I així el pescador, sense deixar la seva vida passada, va poder viure amb més tranquilitat i va sortir de la pobresa.

Amb aquesta història, en Fede, el guia de Madagascar, m’explicava que ensenyaven als nens que la cobdicia (entesa com el primer regal que oferia el rei del món subaquàtic) ens pot fer perdre de vista oportunitats que son millors.