El viatge arriba al seu final. Només ens queda un dia en el que, sortint del congost del Dadès, seguirem la nostra ruta fins a la zona d’Ouarzazate. Estem a la zona dels oasis del sud, anem del de Dadès cap el de Draa. El recorregut està ple de plantacions de palmeres datileres que contrasten amb l’aridesa de les muntanyes. En el passat, aquests oasis eren les delícies de les rutes de caravanes que anaven cap a Tumbuctú, Nigèria i Sudan.

En el camí que tenim des de Dadès, fem una parada per divisar la vall de l’Oasi de Draa, des d’on podem veure els palmerals en la llunyania amb les poblacions, moltes d’elles fortificades i d’adob, sota les imponents muntanyes nevades de l’Alt Atlas.

La zona dels oasis del sud és molt fèrtil i els cultius son exhuberants

En la parada podem veure uns blocs d’adob assecant-se al sol. Les construccions en aquesta zona del marroc son d’aquest material, que agafa tons vermellosos pel tipus de sorra que s’hi troba.

Passem Ouarzazate però de moment no hi parem, seguim uns 30 kms més per arribar a Aït Benhadu, una kasbah patrimoni de la Unesco que sembla que s’ha quedat detinguda en el temps. Data del segle XI, època en la que els almoràvids acollien a les caravanes del desert en aquestes construccions fortificades. La kasbah o ksar d’Aït Benhadu és un conjunt d’edificis d’adob envoltats per una muralla, també d’adob, que es troba a la vora d’un riu, el riu Ounila i s’encarama en un petit turonet amb carrers estrets. Les construccions son totes d’adob, però hi podem veure la diferència entre les cases de la població humil, d’una planta i austeres, i els “palauets” de les famílies benestants, que no escatimen en decoracions.

Aït Benhadu es situa a la falda sud d’un petit turonet de manera que queda protegida dels freds vents del nord que venen de l’Alt Atlas

El detall en els acabats d’algunes de les cases d’Aït Benhadu és impressionant

Aquest tipus de construcció és la típica del Marroc pre-saharià, a les faldes de l’Alt Altas. Aquesta zona dels oasis del sud també és coneguda com la Ruta de les Mil Kasbahs, per la gran quantitat de construccions d’aquest estil que s’hi poden trobar. Aït Benhadu és conegut també perquè ha estat escenari de pel.lícules com Lawrence d’Aràbia, Jesus de Natzaret, La Joia del Nil o Gladiator entre d’altres, i recentment també ha aparegut a la sèrie Joc de Trons.

Qualsevol ombra és bona quan el sol apreta

En l’ascens del turó anem trobant-nos artesans i comerciants. M’agrada especialment la història d’aquests penjolls. Son uns penjolls, amb diferents acabats, que tots tenen en comú una cosa, un forat. Els feien servir els berebers per orientar-se en la nit al desert. En el forat hi posaven la estrella polar i amb la resta es podien orientar. Cada “tribu” tenia el seu propi disseny i així també mostraven amb orgull els seus orígens.

Uns altres artesans que captiven la meva atenció, pintors que pinten amb unes pintures aigualides que gairebé no es veuen. Fan servir aigua amb te i safrà. Quan la pintura és mullada es veu el que hi ha però en quant s’asseca, gairebé desapareix. M’explica el pintor que en el passat els berebers escrivien missatges secrets amb aquesta tècnica. Quan els acaben de pintar, no es veu absolutament res, però en acostar-ho al foc, el tè agafa coloracions ocre i el safrà queda de color marró fosc. Com m’agraden aquestes històries!

Quan es visita Aït Benhadu és imprescincible caminar pels seus carrers, farcits d’artesans i botiguetes que venen tota mena d’estris i curiositats i pujar fins a dalt de tot del turó, per veure les magnífiques vistes que ens mostren com d’estratègica és la seva situació.

Des de dalt del turó on es troba Aït Benhadu, es domina tota la contrada, en totes direccions

Després de dinar ens dirigim cap a Ouarzazate, a fer la darrera visita del viatge. Ouarzazate, també coneguda com la porta del desert, es troba a 1160 metres d’alçada i és més un punt de sortida i arribada de viatges del sud que una destinació turística en si mateixa. Una de les activitats a poder realitzar a Ouarzazate, és la visita dels estudis de cinema on es van rodar moltes pel.lícules. Hi ha tres estudis de cinema i un museu. La visita a aquestes instal.lacions però costa uns 60 euros. Jo no sóc especialment cinèfila així que ja em va bé saltar-me-la.

En canvi, visitarem la Kasbah de Taourirt, declarada patrimoni de la humanitat. Aquesta kasbah va ser la residència d’un dels governadors més poderosos de la regió, que dominava totes les terres de l’Atlas. El seu interior estava decorat amb fustes i policromies. Externament, està feta d’adob però decorada amb formes geomètriques que denoten la riquesa del seu propietari.

Kasbah de Taourirt a Ouarzazate

Només entrar en la fortalesa, ens trobem un pati similar als patis d’armes dels castells medievals i comencem la visita per les diferents estances on veiem les habitacions destinades al harem, la zona de recepció de visites, la habitació del califa… És impressionant que les parets interiors son molt gruixudes, de manera que es manté la temperatura interior i es protegeix la fortalesa dels vents i la sorra.

Exterior de la Kasbah de Taourirt vist des del pati principal

Tot i ser una construcció d’adob, s’aprecia la riquesa en el detall de la decoració de la fusta, fins i tot d’una porta secundària

Vista del pati principal des del balcó del califa

Les habitacions de les dones del harem, el menjador i la habitació de la preferida i el califa es troben a la part alta de les torres

La vida es feia a ras de terra, per això totes les finestres estan baixes per la nostra concepció actual

Un detall d’aquells curiosos. Els porticons de les finestres en aquestes construccions quedaven a ras de reixa de manera que el sortint, amb els seus forats, mantenia la comunicació amb l’exterior. Una bona manera de mantenir la estança fresca o, com ens deia el guia, l’aire acondicionat bereber.

En acabar la visita, toca buscar la posta de sol, la darrera que viurem en aquest viatge a Marroc. Després de passejar per les exhuberants zones de cultiu que envolten la ciutat d’Ouarzazate, trobem el lloc perfecte per despedir-nos d’aquest país, una posta de sol amb les exòtiques palmeres a contrallum. El poderós sol africà es despedeix temporalment, sap que tard o d’hora tornaré. No és un adéu, és un fins aviat…

La posta de sol en les zones de cultiu d’Ouarzazate.