Generalment els meus posts de viatges son relacionats amb llocs, però també amb vivències. En aquest cas em veig obligada a fer un post d’una vivència que no està relacionat amb una destinació sino amb una manera de viatjar, en concret amb una persona amb la qui he viatjat.

Recentment he tingut la oportunitat d’afagir-me a un grup que viatjava amb un viatge d’autor de Tarannà amb un fotògraf, en Quim Fàbregas. Podeu llegir tots els posts relacionats amb aquesta primera incursió a Marroc en aquest mateix bloc, però de vegades no tenim clar com fem un viatge o com triar amb qui el fem si és que no el fem per lliure i crec que una experiència us pot ajudar a prendre decisions.

Per diferents motius aquest cop viatjava sola i feia molt temps que tenia ganes d’anar a Marroc. Buscant, vaig trobar aquesta proposta de Tarannà. De seguida vaig escriure al correu que indicaven i amb el correu que em va enviar el mateix Quim Fàbregas ja me’n van agafar ganes. Un viatge diferent, sortint-se dels circuits i interactuant en la mesura del possible amb la població local. Vaig veure clar que aquest era el tipus de viatge que buscava.

Vulguis o no, això genera expectatives que s’han de satisfer. No és el primer viatge que faig i com més expectatives tens més complicat és que les impressions siguin tal com esperaves. Doncs bé, les expectatives eren molt altes, és cert, però el viatge les va superar amb facilitat.

En Quim és una persona extremadament accessible amb qui et sents a gust des del primer moment. Es fantàstic seure amb ell i demanar-li que t’expliqui com es va convertir en un fotògraf i guia expert en Àfrica que a més ha estat capaç de tirar endavant projectes solidaris amb la seva pròpia ONG. Va trencar esquemes. Va fer tot el que possiblement la gent suposadament assenyada li deia que no fés. Tot i així se n’ha sortit. Té una vida amb sentit: sentit per a ell que fa el que sempre havia volgut fer; sentit pels viatgers, que aprenem una nova manera de viatjar; i sentit en aquest món, que gràcies a la seva feina possiblement és una mica millor.

Compartir un viatge amb en Quim és aprendre d’algú que ha estudiat a la millor facultat del món: la vida. És viure moments trascendents en els que fas viatges introspectius gràcies als meravellosos llocs on et porta, però també gràcies al bon clima que és capaç de crear entre gent totalment oposada. Viatjar amb en Quim son converses, son silencis, és diversió, es consciència del que ens envolta, és pensar en nous projectes i analitzar els passats…

Com ell mateix deia: observar, respirar i sentir.

Un complidor de somnis i caçador de cels que perd el nord davant una visió que l’inspira per poder retratar-la i compartir-la amb tots nosaltres. Si en teniu oportunitat, no deixeu de fer un viatge responsable amb ell. Com jo, som centenars els viatgers que ja ho hem fet, i que possiblement repetirem algun dia.

Gràcies Quim Fàbregas!